Translate

Mostrando entradas con la etiqueta Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre. Mostrar todas las entradas

miércoles, mayo 08, 2013

L'Estranger........................................................................................_La Butaca_

Ferran Carvajal i Francesc Orella com a Meursault
 L'Estranger.... Un ésser estrany, fora de norma i mida. Inadaptat? No, només fora de lloc, inconnex, fora de context, avançat o allunyat de la seva època... Això és el que Camus va explicar en la seva novel.la l'any 1942, i això és el que Carles Alfaro ha expressat en la seva adaptació al Lliure de Gràcia... I amb quina gràcia que ho ha fet.
Ha entès Camus a la perfecció, l´ha respectat, l'ha elevat davant dels ulls dels espectadors com només algú que estima i compren aquest autor pot fer. Ha extret dels seus actors el millor que, han traspuat per tota la sala la màxima essència Camusiana, encarnada en aquest Mersault que sembla no tenir consciència, i a qui res sembla no afectar. Un home portat per la vida igual com les ones que són portades pel mar, sense cap oposició, sense cap reflexió, sense cap remordiment... Sense res i amb molt... Perquè: Un home que hagués viscut un sol dia tindria prou records per a viure a la presó cent anys... Colpits com a espectadors amb aquesta frase volem cap a la França i l'Argèlia Camusiana i ens nudrim de les primeries de l'existencialisme quan ni tan sols en Albert Camus sospitava en què es convertiria. Tanmateix ell ja sabia que odiava l'absurd humà, les seves contradiccions en el conflicte vital que la societat oblida a cops de mall contra els més febles... Oh Camus, que la teva veu encara es propaga. I quina sort que hi hagi qui l'estima i l'entén.
Gràcies Carles Alfaro, que has posat el teu enginy per a traslladar les paraules de la gran ment. Amb sensibilitat, amb art, amb estima, amb poesia. Perquè l'obra és un poema de cap a fi. Un poema que t'enbolcalla i et colpeja. Gran adaptació Carles, amb moments sublims, com quan Meursault recull la seva pròpia imatge de terra i se la mira davant per davant...L'un, l'altre, el passat, el pressent, la companyonia, la soledat... Mersault, la vida no hi és perquè passa constantment... (I això t''ho dic jo).
Una grandíssima interpretació d'en Ferran Carvajal, i no menys bona la de Francesc Orella... Entre tots dos aixequen una obra brutal en un duel que no ho és en realitat, més aviat és un encadenat, una unió, un ser i esdevenir únic. Físicament dos, un de sol i tots i molts!!!


EL CANAL (Factoria Coma Cros) – 12 i 13 d’abril del 2013 
Teatre Lliure Gràcia – del 18 d’abril al 12 de maig del 2013 
L’Estranger
d’Albert Camus adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Direcció Carles Alfaro 
Intèrprets Ferran Carvajal i Francesc Orella 
Veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo 
Traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / Caracterització Toni Santos / Espai sonor José Antonio Gutiérrez / So Roc Mateu / Audiovisuals Martín 
Elena 
Ajudant de direcció Paula Mariscal / Ajudant d’escenografia María de Frutos
Alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó. (M.LL)
Coordinació tècnica Jaume Ventura /  / producció executiva Nati Sarriá /
Direcció de producció Josep Domènech 
Construcció escenografia Castells i Planas 
Coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts escèniques Salt/Girona 
Agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo 
Espectacle en català 
a partir de L’Étranger d’Albert Camus

Sinopsi:
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

(A mi Camus m'ha donat quelcom tan gran. Dit llavors, amb Le Malentendu)

Albert Camus





(7.05.13)




jueves, abril 04, 2013

"El Canal Produccions Temporada en curs prepara l'estrena de L'ESTRANGER d'Albert Camus" ..................................._La Butaca_

Mastroianni a una escena del film de Visconti de 1967
El Canal Produccions
Centre d'Arts Escèniques
Salt/Girona
PRODUCCIONS
Temporada en curs

L'estranger
d'Albert Camus
Una producció d’El CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i Teatre Lliure


Albert Camus
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, escrita el 1942, quan l’autor s’ha traslladat ja a París des de la seva Algèria natal, comet un crim incomprensible: mata un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només està indirectament implicat. Però allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret –en tot cas, el crim serà el pretext legal– sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament d’una societat en la qual es veu inclòs, sense que ningú no li hagi demanat el seu parer. De la mateixa manera que Meursault, amb voluntat d’entomòleg,  observa el món que l’envolta, hem sotmès aquest món reelaborat per l’autor –la novel·la– a una anàlisi minuciosa, gairebé científica, que ens ha ajudat força a l’hora d’intentar adaptar-la al teatre. Han estat molts els camins que hem explorat per tal de dur a terme aquesta conversió, i, després de mesos de treball, podem dir que, fins i tot ara, aquest Estranger és una proposta en construcció, que s’ha estat experimentant en cada assaig, davant els nostres dubtes i les nostres incerteses, i que continuarà experimentant-se i construint-se en cada representació, amb el contacte amb el públic.  Perquè aquesta història d’estrangers, d’estranys (que aquesta seria la traducció més ajustada a la nostra llengua del títol original), ens afecta a tots per igual, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, sigui quina sigui la nostra època.
Carles Alfaro i Rodolf Sirera

Carles Alfaro (1960, València) és diplomat en Direcció escènica per la British Theatre Association Directors de Londres. Ha treballat com a director, escenògraf i il·luminador en José K. Torturado i Què va passar, Wanoulelé? (Temporada Alta), El arte de la comedia (Teatro de la Abadía), La Calesera (Teatro de la Zarzuela), Macbetladymacbeth (Teatro Español), Traïció (Teatre Lliure), Tío Vania (CDN), Ròmul el Gran, L’escola de dones i La caiguda (TNC), entre d’altres. Ha rebut nombrosos reconeixements com ara: finalista als MAX 2011 a la Millor direcció i Espectacle i Premi ADE 2010 per El arte de la comedia; Premi MAX 2003 a l’Escenografia i finalista en la categoria de Millor direcció per La caída, i per Nascuts culpables ha guanyat el Premi de la CRÍTICA i MAX espectáculo revelación 2001 . També ha rebut premis als 20 anys de trajectòria de la Cia. Moma Teatre i diversos Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana per diferents muntatges.

Rodolf Sirera, nascut a València el 1948, és llicenciat en Història per la Universitat de Valèn-cia i participa des de finals de la dècada dels seixanta en el moviment del teatre independent. Autor teatral, traductor, teòric, crític i editor, va publicar el seu primer text dramàtic el 1972. Entre 1979 i 1993 va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en l'administració valenciana relacionats amb el teatre i des de 1995 es dedica al guionatge televisiu. Algunes de les seves obres han estat escrites en col•laboració amb el seu germà Josep Lluís, i entre els premis obtinguts destaca el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i dos premis Max. La seva obra més editada i traduïda ha estat El verí del teatre (1978), que és la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional.


Fitxa artística
DE: ALBERT CAMUS
Traducció del francès: RODOLF SIRERA
Direcció: CARLES ALFARO
Adaptació:CARLES ALFARO I RODOLF SIRERA

Espai Escènic i il·luminació:CARLES ALFARO
Vestuari: MARÍA ARAUJO
So: ROC MATEU
Espai sonor: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ
Audiovisuals: MARTÍN ELENA
Caracterització: TONI SANTOS
Intèrprets: FERRAN CARVAJAL i FRANCESC ORELLA

Ajudanta de direcció: PAULA MARISCAL
Alumna del Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis Teatrals: MÍRIAM LLEÓ
Ajudanta d'escenografia: MARÍA DE FRUTOS
Construcció escenografia: CASTELLS I PLANAS

Fotografia: DAVID RUANO
Vídeo promocional: NANOUK FILMS

Coordinació tècnica i tècnic il·luminació: JAUME VENTURA
Regidoria i maquinària: MARÍA DE FRUTOS
Tècnic de So: ROC MATEU
Tècnic de Vídeo: MARTÍN ELENA

Producció executiva: NATI SARRIÁ
Direcció de la producció: JOSEP DOMÈNECH

Agraïments: ANDREU BENITO i CARLES MARTÍNEZ

Le Film de Visconti





sábado, diciembre 08, 2012

A través del mirall ··································_La Butaca_

... A través del mirall dels vostres ulls, la màgia del teatre ens torna GRANS...

La major timidesa s'esvaeix i el dolor ja no ens pertany perquè de tots és.
I si la comèdia arriba serà perquè primer vostra ànima la mira...

Al vostre gust estem i no hi ha cap disgust que no pugui arreglar la màgica bareta de la paraula més concreta.

Si del teatre som i en el teatre estem això no ho canviarem. No podem.

Tribut inevitable ara que in meditatio profunda mi trobo

Ignorava jo que en una capsa pogués haver-hi tantes emocions guardades i guarides. Són les meves, compartides amb tanta i tota la gent implicada, que només per això aprecio i estimo. 
Ja ens hem donat tantes vegades les gràcies, i les abraçades en els silencis...Llargs, que ho diuen tot i més...I no acaven mai de parlar. No cal repetir-ho doncs...Hom ho sap! Tanmateix ha estat tot tan extrem, hem viscut tan al límit, que només puc permetre'm de dir: La impronta que el filòsof demanava, roman després de la seva petjada, fonda en pregonia de l'ànima, la llum de la seva làmpara no m'enlluerna i sí m'il·lumina el diví camí del dia a dia...I amb la cançó que m'acompanya, el meu cor salta com les meves cames.

KathArsis


lunes, noviembre 26, 2012

El Trencanous···································_La Butaca_


El Trencanous de Txaikovski
La dansa, aquesta meravellosa Art Escènica que omple l'escenari amb el moviment de la natura i l’harmonia dels elements en els seus moviments. És capaç d'explicar els contes més meravellosos a través de la perfecció en l'expressió corporal i les evolucions per a aconseguir elevar l'emoció de l'espectador a nivells poderosos.
El Ballet de Praga amb una exquisida posada en escena i uns ballarins d'execució exemplar, ens acarona l'ànima i el cor amb deliciosa i sorprenent combinació de dansa clàssica i contemporània, i fins i tot amb elements de pur histrionisme (ben administrat) teatral.
A destacar el diable fabulós fins el mutis i la sinuosa, sensual, i exquisida dansa del duet en la Dansa Àrab. Una visió que corprenia per complert.
Dolçor i acaronament dels sentits.
Destresa, refinament, éssers eteris...
Una agosarada però encertada proposta d'en Youri Vámos.

L’esperit del Nadal al Liceu
El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les histories que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa.
 Al mateix carrer del Londres del segle XIX trobem els negocis del prestamista Mr. Scrooge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Nomes als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E.T.A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler re interpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el conegut relat de Dickens. El resultat es una celebració de l’esperit nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, amb el seu paper i el seu llac resplendent de seti vermell, obrir-lo i submergir-se en la màgia de la tradició..






  
El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional.
 

COREOGRAFIA
LLIBRET
Youri Vámos
a partir dels contes de Charles Dickens i E.T.A. Hoffmann
DIRECCIÓ D’ESCENA
Joyce Cuoco i Uwe Schröter
ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Michael Scott
IL·LUMINACIÓ
Klaus Gärditz
DIRECCIÓ MUSICAL
Sergej Poluektov
Solistes i cos de ball del Ballet del Teatre Nacional de Praga 
amb la col·laboració dels alumnes de  l’IES Oriol Martorell





24.11.12

lunes, noviembre 19, 2012

"La Bête' ·············································_La Butaca_

La Bête....O la bèstia parda teatral, cretí magistral, i monument al triomf casual...Metàfora i literal.
Aplicable a molts sentits de la vida.
Quan, els actors et regalen lo seu art visceral, físic, animic, mental, emocional, perpetral....No es pot suportar. (L'entusiasme, és clar). Aquí hi ha uns actors que fan creixer un text correcte fins a dalt de tot, i te'l reboten per a goig dels sentits. En Jordi Bosch, La Bête magnànima i magnificient... En Jordi Boixaderes,  gran i enorme, amb una veu magnètica i embolcalladora.
Destacable també un Abel Folk crescut. I un Carles Martínez, que defensa un personatge més enllà dels límits marcats pel text.
Una bona direcció d'en Belbel, acurada, que ja el pot tenir content per reconeguda i aclamada, i a més perquè es recordarà com un comiat memorable. S'ho mereix, és un bon treball.
Voldria destacar la estupenda utilització del Background, a l'americana, i com ha de ser. Un recurs que no s'acostuma a explotar per aquí, (ni tele, ni cine), i que quan es fa, millor que no es fes. El bultu és tan important com la resta de components de l'espectacle, i també ha de tenir vida pròpia, com la resta. Encara que no ens hi fixem, hi és, palpita, i es mou. Exiteix. Com a la vida real.
Respecte del text d'en David Hirson, tesi i estètica fonamenten un tribut al teatre immemorial, i alhora promou una visió caústica de la societat mediocre i carent de valors com a eix del triomf. Vull dir a més, que és agosarat. Versejar en decàlegs, a l'estil Molière no és fàcil, i el resultat és excel.lent. En algun moment el text es dorm, però els actors fan que deixondeixi i pugi. Genials en el seu frasseig i cadència. Riure rebent dacasilabs (en els nostres temps) és quelcom inaudit. I reiem, ja ho crec que reiem.
La traducció de Joan Sellent, (que adapta els versos a alexandrins catalans) excel.lent, acaronada i amb art!
I l'homenatge al teatre, la seva història, la seva manera de ser i fer, les seves trifulques i polèmiques, omnipresent i tractat amb l'estima pertinent.
El gir de cretí insolent a academicista impertinent...Una cosa imponent!!!
Si encara no l'heu vista, (a la bèstia), no badeu perquè ja encetem l'última setmana de funcions al TNC.

FITXA ARTÍSTICA




miércoles, agosto 29, 2012

Amor a l'Art····································· _La Butaca_


Que estem fent a KathArsis TheAtre en aquests moments?
Pensant. Ens agrada pensar. Ens agrada mirar amb els ulls de l'esperit i de l'emoció la realitat que ens envolta. És la única manera de comprendre-la. I el que comprenem ho transformem en sentiment. I el sentiment el traslladem al nostre públic. I ell, el nostre públic sempre s’emociona. Per això, l’adorem i estimem molt nosaltres. És un públic a qui li devem tot el que som, perquè sempre ens ha entès i seguit. Un públic lleial que ens dóna suport fem el que fem. Ell és el nostre estímul. Com no podríem estar enamorats doncs d'ell? Per això GRÀCIES  a tu, públic, perquè sense tu, la nostra feina no tindria sentit. Ens hem lliurat i ens lliurarem a tu en cos i ànima... Per això mateix, qui ha dit que ens anàvem a retirar... Això és impossible, si nosaltres som el Teatre. Els nostres cors bateguen amb el Teatre. El nostre Amor pel Teatre que ens va donar la vida és incondicional. Per això, sense ell, els nostres existirs no tindrien sentit. Som el que som i aquesta és la nostra naturalesa. Així que ESTEM EN ACTIU. Forts i potents com sempre.
Preparar espectacles que agradin i sorprenguin requereix temps. I ara, estem en aquest temps de preparació, meditació, reflexió, estudi d'idees, recerca de nous llenguatges, aproximacions, experimentacions, laboratori, evolució.
Cap crisi ens afecta. Perquè entre altres coses, som independents i no necessitem que ens subvencionin per obsequiar amb Art. Ja que, mai, treballar per Amor a l'Art com a frase definitòria ens definiria millor a nosaltres.
De les Institucions Públiques no demanem res més que ens deixin fer la nostra feina com a nosaltres ens agrada. I humilment puguem.
No necessitem res. Tret del Teatre per actuar. Quan el demanem. Pagant el que toqui. Com sempre hem fet.
I punt.
Així que no patiu doncs, que aquí estem. Quan el tinguem preparat, tornarem amb un espectacle inesperat i que us commocionarà. Com sempre. For ever and ever.
Entretant, estem pensant. Cada una de nosaltres adduïda a més, pels seus projectes personals, però unides pel nostre fort vincle KathArtic i dedicades a ell en cos i ànima.
Així doncs, tornarem molt, molt aviat. I entretant, us anirem informant de tot amb puntualitat KathArtica.
GRÀCIES MOLT ESTIMATS!!!




domingo, mayo 20, 2012

Improshow____LA BUTACA

Espectáculo recomendado para evadirse un rato del aburrimiento cotidiano, buen rollo, buen ambiente y ganas de contagiarlo. Espectáculo fresco y ágil, y muy inteligente. El espectador permanece en stand by interactivo con una sonrisa permanente. 
Todo el mundo, actores y público está implicado y si no os lo creéis id a verlo. Y pensad una frase porque posiblemente salga, ellos dicen que el público es el guionista.
Maravillosos. 


Improshow



PLANETA IMPRO


Improvisació teatral


En castellà
Preu únic 8€


Durada: 90’


Creació i producció: Planeta Impro Direcció: José L. Adserías Improvitzadors: José L. Adserías, Sam G. Cid. [...] Il·luminació i sonorització: Sandra de la Prada i Sonia Pardo Escenografia i vestuari: Planeta Impro


Presentació:
Un espectacle d’humor, diferent i únic a cada funció. Les i els intèrprets surten a escena sense guió i necessiten dels suggeriments del públic per anar teixint les històries damunt de l’escenari.
L’estructura i la dinàmica de l’espectacle desafia als improvisadors i a les improvisadores, que demostren les seves dots interpretatives, creativitat i fantasia, mantenint una connexió constant amb el públic, en un espectacle d’humor que fusiona text, gest, cant... i una enginyosa habilitat per entrellaçar els fils de l’escena de manera espontània. 


Es pot veure de dijous a diumenge al TEATRE NEU de Barcelona.


Teatre Principal de Vilanova
18/5/12

jueves, mayo 03, 2012

El Malentès_Premsa i Mitjans de Comunicació_LA BUTACA



La nova estrena de Katharsis Theatre tindrà lloc al TEATRE PRINCIPAL de Vilanova i la Geltrú el proper, 6 de MAIG de 2012, en  sessió de tarda a les 18’00 h. Dins del Marc de La Mostra de Teatre de Vilanova i la Geltrú. Com a cloenda de la exhibició teatral vilanovina.
L’obra que presenta KathArsis en aquesta ocasió és un clàssic de la Literatura universal, El Malentès, del Premi Nobel, Albert Camus. Una peça que destaca en el teatre per erigir-se en un clam reivindicatiu contra la solitud i la infelicitat humanes. Una metàfora del dret a l’existència en llibertat.
I on Camus aboca la seva visió pessimista sobre l’ànima humana. La tortura a la que s’hi lliuren ells mateixos, els éssers humans, degut a la seva manca d’habilitat per viure la vida en plenitud.
Amb tall de tragèdia grega mai ha deixat de ser vigent, ni avui dia ni en el moment de la seva estrena l’any 44.
Camus explica la tragèdia humana, i Isabel Laso la reinterpreta per a homenatge d’un autor a qui estima. Un tribut al conflicte d’ànimes en pena que vaguen per la vida sense capacitat per a viure-la – diu -. 
“A l’hora de treballar el text del Malentès vaig reviure una idea que m’acompanya des de sempre, com és que la vida ens pot sorprendre a cada passa del camí i que només els que s’atreveixen a viure-la sense por són feliços. Em resulta fascinant comprovar, com un cop establerts els fonaments emocionals d’aquests personatges que es mouen atrapats en un infern de pors i temences sense fi i profundament arrelades... Creixen, sense límits fins a agafar el vol brillants per a portar als espectadors tot un mosaic de matisos a quin més ric, que els permetrà anar amb ells per un viatge on només manen les emocions més pregones, amb la qual cosa, de ben segur, l'espectador quedarà tocat i commogut.”
"Llegir i sentir Camus és viure el conflicte descarnat en pròpia pell. És sentir el buit i la mort per anar a anel·lar una possibilitat de resurrecció que s'esbaeix en mig de la incredulitat. Del no res... Del desert...
I és començar a intuïr unes primeres passes que obrerien el camí a l'existencialisme.
I m'agrada molt reconèixer que quan era estudiant de Filosofia em vaig apropar a Sartre gràcies a Camus. Que és un autor que et deixa interessat, angoxat, preocupat, i un altre cop interessat per ell, no pots deixar de pensar en els seus plantejaments, encara que et vinguin ganes de refutar tant de pessimisme, donat que ve dibuixat de la mà d'una bellessa melancòlica, una poesia trista, unes emocions pures i colpidores i una necessitat d'esperança... Acabes de compendre'l i estimar-lo i compendre't a tu mateix a la vegada. La seva sinceritat és la teva i en aquell moment que li va tocar viure, i aquelles circumstàncies molts de nosaltres ens haguèssim sentit com ell. Per això, aquets personatges del Malentès ens donen veu a molts, perquè les seves penes també les sentim profundament. La vida no és mai fàcil. 
Espero haver estat capaç de transmetrer tot això, així ho crec. Per a mi, la veneració per l'autor em porta a tornar-lo a la vida tant com pugui, mereix aquest esforç i tribut per haver-nos deixat un llegat tan meravellós, unes veus per a l'eternitat...Per això treballo a consciència, com quan escric una novel·la, no hi ha cap diferència entre personatges i escenari, tot es mou buscant la comunicació de l'ànima, la comunicació entre ànimes."

En aquesta ocasió els actors escollits han estat: Miriam Lleó Laso, com Marta, Mònica Serret com Mare, Carlos Lizalde com Jan, Isabel Laso com Maria i Francesc Martí com Vell Criat.
"De l'equip d'actors vull dir només una cosa, sense ells no podria haver dut a terme aquest muntatge. Són grans i magnífics, versàtils, emotius, disciplinats, passionals i adictes al treball com jo, artistes amb majúscules i un orgull per a mi haver pogut treballar amb ells que m'han permès construir una cosa tan delicada. Gràcies de tot cor.IL."
"Igual que dono de tot cor les gràcies a Rox Martínez i Ruben Garcia Cebollero, que amb el tema de la promoció estan treballant amb tot el seu art i saber".


La venda anticipada d’entrades com ja ve sent habitual en aquesta Mostra és a les guixetes del Teatre Principal, els dissabtes de 17 a 19h. O el mateix dia de l’espectacle una hora abans.


Entrevista a Canal Blau Ràdio. Que volin les paraules. Montse Lago. Dimecres 25.4.12
Entrevista a Canal Blau TV. Menú del dia. Montse Parrilla. Dijous 3.5.12


Article Diari de Vilanova. Cultura. Montse Martorell. Divendres 4.5.12

---
Per a més informació sobre la companyia visiteu el nostre Web:
KathArsis TheAtre


IX Mostra de Teatre de Vilanova i la Geltrú


Més Articles de LA BUTACA


MalentèsDiari                                                                                            


martes, marzo 27, 2012

Manifest del Dia Mundial del Teatre per John Malkovich._(LA BUTACA)_

Manifest del Dia Mundial del Teatre. Per,
John Malkovich


Manifest que es llegeix a tots els teatres del món.
Per John Malkovich.


"L'Institut Internacional del Teatre-ITI de la UNESCO m'ha honrat amb la seva petició de realitzar aquest missatge en la commemoració del 50 aniversari del Dia Mundial del Teatre. Vaig a dirigir aquestes breus consideracions als meus companys del teatre, els meus pares i camarades.
Que el vostre treball sigui convincent i original. Que
sigui profund, commovedor, reflexiu i únic. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia. Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, cosa a la qual, certament, molts de vosaltres estareu obligats a afrontar. Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l'obra de la vostra vida. I que sigui el millor de vosaltres - ja que serà el millor de vosaltres, i tot i així, es donarà només en els moments més singulars i breus - el que aconsegueixi emmarcar aquesta que és la pregunta més
bàsica de totes: "Com vivim? "Bona Sort!."


Més articles a la Butaca.... El Mercader de Venècia

















domingo, marzo 18, 2012

MTV__"Carnaval"

Mostra de Teatre Amateur 2012. 
"Carnaval". L'Escotilló G.T. 
Autor: Jordi Galceran 
Direcció: Josep Candela 
Ajudant de direcció: Eduard Roig
Intèrprets: Anna Cabanes, Ramon Garcia, Xavier Fuguet, Emma Martínez, Eduard Roig. 
Disseny escenografia: L'Escotilló GT 
Il•luminació: Carles Ràfols 
So: Jordi Forgas 
Vestuari: Ferran Coma 
Atrezzo: Montserrat Bundó 
Maquillatge: Emma Martínez 
Seguiment de Text: Silvia Heras, Paquita Roig 


SINOPSI:
En una comissaria de policia quatre agents intenten resoldre la desaparició d'una criatura. No hi ha pistes, ni mòbil i tampoc no es demana rescat. Cap explicació lògica: només la presència del mal, un mal desconegut i sàdic, que sacseja la vida de tots els personatges.



Teatre Principal
17.03.12

lunes, marzo 05, 2012

"El Mercader de Venècia" de William Shakespeare

El Mercader de Venècia. William Shakespeare

Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran


Comentari:


Anar a veure en Ramon Madaula és un aprenentatge actoral i una emoció constant com a espectador. En aquest mercader aconsegueix un repte difícil, extrany, fabulós i recargolat com el propi Shakespeare, donar-li la volta al text, embruxar-nos les emocions, fer-nos abadonar les nostres ments i tot el que saben, i pujar els batecs del cor, per oferir-nos un Shylock nou, melancòlic, romàntic, un etern malvat i mesquí que es converteix en el protagonista benvolgut i indiscutible.
Una revisió del clàssic per part d'en Duran, agosarada però aconsiguida, original però respectuosa, moderna i clàssica alhora.
Acompanya aquesta posada en escena una magnífica escenografia, edificada a partir d'elements senzills i imprescindibles, que resulten magnífics per la seva subtilitat. I són introduïts amb gràcia i elegància, sorprenent en tot moment, i copsant els sentits a cada instant.


Sinopsi:


Amor, passió i diners
A El mercader de Venècia, com passa tan sovint dins l’obra de William Shakespeare, res no és ben bé el que sembla a primera vista. Des de l’epítet de «comèdia romàntica» que acompanya el títol de l’obra en la seva primera edició (1600) fins al perfil de Shylock, un dels jueus més memorables de la història de la literatura dramàtica, tot és tan complex i relatiu que ens priva de refugiar-nos en etiquetes i esquematismes. El muntatge que es podrà veure a la Sala Gran, dirigit per Rafel Duran, està marcat conscientment pel panorama actual i ens situa sense complexos en un context de recessió econòmica.


Repartiment:
Shylock
Ramon Madaula
Antonio
Àlex Casanovas
Bassanio
Roger Coma
Porcia
Anna Ycobalzeta
Nerissa
Marta Domingo
Jessica
Margalida Grimalt-Reynés
Lorenzo
Albert Ausellé
Graciano
Joan Valentí
Salerio
Pere Eugeni Font
Solanio
Àlvar Triay
Tubal / El vell Gobbo
Santi Pons
Stephanie
Marta Betriu
Dux de Venècia / Príncep d’Aragó
Pep Sais
Lancelot Gobbo
Pep Ambròs
Príncep del Marroc
Joan Díez
Servents, secretaris, guardaespatlles, policies i altres
Joan Díez
Jordi Llovet
David Ortega
Oriol Ruiz
Josep Sobrevals


Fitxa: 
Traducció
Joan Sellent
Direcció
Rafel Duran
Escenografia
Rafel Lladó
Vestuari
Isidre Prunés
Il·luminació
Kiko Planas
So
Pepe Bel
Recerca i edició de vídeo
Eugenio Szwarcer
Caracterització
Lucho Soriano
Mariona Trias
Ajudant de direcció
Antonio Calvo
Ajudanta d’escenografia
Marsa Amenós
Ajudanta de vestuari
Georgina Viñolo


Producció
Teatre Nacional de Catalunya


Vídeo


Teatre Nacional de Catalunya
4.3.12