Translate

Mostrando entradas con la etiqueta Premsa. Text. Actors. Actrius. Directors. Autors. Creadors. Premsa. Text. Directors. Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Premsa. Text. Actors. Actrius. Directors. Autors. Creadors. Premsa. Text. Directors. Teatre. Mostrar todas las entradas

miércoles, mayo 08, 2013

L'Estranger........................................................................................_La Butaca_

Ferran Carvajal i Francesc Orella com a Meursault
 L'Estranger.... Un ésser estrany, fora de norma i mida. Inadaptat? No, només fora de lloc, inconnex, fora de context, avançat o allunyat de la seva època... Això és el que Camus va explicar en la seva novel.la l'any 1942, i això és el que Carles Alfaro ha expressat en la seva adaptació al Lliure de Gràcia... I amb quina gràcia que ho ha fet.
Ha entès Camus a la perfecció, l´ha respectat, l'ha elevat davant dels ulls dels espectadors com només algú que estima i compren aquest autor pot fer. Ha extret dels seus actors el millor que, han traspuat per tota la sala la màxima essència Camusiana, encarnada en aquest Mersault que sembla no tenir consciència, i a qui res sembla no afectar. Un home portat per la vida igual com les ones que són portades pel mar, sense cap oposició, sense cap reflexió, sense cap remordiment... Sense res i amb molt... Perquè: Un home que hagués viscut un sol dia tindria prou records per a viure a la presó cent anys... Colpits com a espectadors amb aquesta frase volem cap a la França i l'Argèlia Camusiana i ens nudrim de les primeries de l'existencialisme quan ni tan sols en Albert Camus sospitava en què es convertiria. Tanmateix ell ja sabia que odiava l'absurd humà, les seves contradiccions en el conflicte vital que la societat oblida a cops de mall contra els més febles... Oh Camus, que la teva veu encara es propaga. I quina sort que hi hagi qui l'estima i l'entén.
Gràcies Carles Alfaro, que has posat el teu enginy per a traslladar les paraules de la gran ment. Amb sensibilitat, amb art, amb estima, amb poesia. Perquè l'obra és un poema de cap a fi. Un poema que t'enbolcalla i et colpeja. Gran adaptació Carles, amb moments sublims, com quan Meursault recull la seva pròpia imatge de terra i se la mira davant per davant...L'un, l'altre, el passat, el pressent, la companyonia, la soledat... Mersault, la vida no hi és perquè passa constantment... (I això t''ho dic jo).
Una grandíssima interpretació d'en Ferran Carvajal, i no menys bona la de Francesc Orella... Entre tots dos aixequen una obra brutal en un duel que no ho és en realitat, més aviat és un encadenat, una unió, un ser i esdevenir únic. Físicament dos, un de sol i tots i molts!!!


EL CANAL (Factoria Coma Cros) – 12 i 13 d’abril del 2013 
Teatre Lliure Gràcia – del 18 d’abril al 12 de maig del 2013 
L’Estranger
d’Albert Camus adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Direcció Carles Alfaro 
Intèrprets Ferran Carvajal i Francesc Orella 
Veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo 
Traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / Caracterització Toni Santos / Espai sonor José Antonio Gutiérrez / So Roc Mateu / Audiovisuals Martín 
Elena 
Ajudant de direcció Paula Mariscal / Ajudant d’escenografia María de Frutos
Alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó. (M.LL)
Coordinació tècnica Jaume Ventura /  / producció executiva Nati Sarriá /
Direcció de producció Josep Domènech 
Construcció escenografia Castells i Planas 
Coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts escèniques Salt/Girona 
Agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo 
Espectacle en català 
a partir de L’Étranger d’Albert Camus

Sinopsi:
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

(A mi Camus m'ha donat quelcom tan gran. Dit llavors, amb Le Malentendu)

Albert Camus





(7.05.13)




jueves, abril 04, 2013

"El Canal Produccions Temporada en curs prepara l'estrena de L'ESTRANGER d'Albert Camus" ..................................._La Butaca_

Mastroianni a una escena del film de Visconti de 1967
El Canal Produccions
Centre d'Arts Escèniques
Salt/Girona
PRODUCCIONS
Temporada en curs

L'estranger
d'Albert Camus
Una producció d’El CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i Teatre Lliure


Albert Camus
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, escrita el 1942, quan l’autor s’ha traslladat ja a París des de la seva Algèria natal, comet un crim incomprensible: mata un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només està indirectament implicat. Però allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret –en tot cas, el crim serà el pretext legal– sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament d’una societat en la qual es veu inclòs, sense que ningú no li hagi demanat el seu parer. De la mateixa manera que Meursault, amb voluntat d’entomòleg,  observa el món que l’envolta, hem sotmès aquest món reelaborat per l’autor –la novel·la– a una anàlisi minuciosa, gairebé científica, que ens ha ajudat força a l’hora d’intentar adaptar-la al teatre. Han estat molts els camins que hem explorat per tal de dur a terme aquesta conversió, i, després de mesos de treball, podem dir que, fins i tot ara, aquest Estranger és una proposta en construcció, que s’ha estat experimentant en cada assaig, davant els nostres dubtes i les nostres incerteses, i que continuarà experimentant-se i construint-se en cada representació, amb el contacte amb el públic.  Perquè aquesta història d’estrangers, d’estranys (que aquesta seria la traducció més ajustada a la nostra llengua del títol original), ens afecta a tots per igual, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, sigui quina sigui la nostra època.
Carles Alfaro i Rodolf Sirera

Carles Alfaro (1960, València) és diplomat en Direcció escènica per la British Theatre Association Directors de Londres. Ha treballat com a director, escenògraf i il·luminador en José K. Torturado i Què va passar, Wanoulelé? (Temporada Alta), El arte de la comedia (Teatro de la Abadía), La Calesera (Teatro de la Zarzuela), Macbetladymacbeth (Teatro Español), Traïció (Teatre Lliure), Tío Vania (CDN), Ròmul el Gran, L’escola de dones i La caiguda (TNC), entre d’altres. Ha rebut nombrosos reconeixements com ara: finalista als MAX 2011 a la Millor direcció i Espectacle i Premi ADE 2010 per El arte de la comedia; Premi MAX 2003 a l’Escenografia i finalista en la categoria de Millor direcció per La caída, i per Nascuts culpables ha guanyat el Premi de la CRÍTICA i MAX espectáculo revelación 2001 . També ha rebut premis als 20 anys de trajectòria de la Cia. Moma Teatre i diversos Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana per diferents muntatges.

Rodolf Sirera, nascut a València el 1948, és llicenciat en Història per la Universitat de Valèn-cia i participa des de finals de la dècada dels seixanta en el moviment del teatre independent. Autor teatral, traductor, teòric, crític i editor, va publicar el seu primer text dramàtic el 1972. Entre 1979 i 1993 va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en l'administració valenciana relacionats amb el teatre i des de 1995 es dedica al guionatge televisiu. Algunes de les seves obres han estat escrites en col•laboració amb el seu germà Josep Lluís, i entre els premis obtinguts destaca el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i dos premis Max. La seva obra més editada i traduïda ha estat El verí del teatre (1978), que és la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional.


Fitxa artística
DE: ALBERT CAMUS
Traducció del francès: RODOLF SIRERA
Direcció: CARLES ALFARO
Adaptació:CARLES ALFARO I RODOLF SIRERA

Espai Escènic i il·luminació:CARLES ALFARO
Vestuari: MARÍA ARAUJO
So: ROC MATEU
Espai sonor: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ
Audiovisuals: MARTÍN ELENA
Caracterització: TONI SANTOS
Intèrprets: FERRAN CARVAJAL i FRANCESC ORELLA

Ajudanta de direcció: PAULA MARISCAL
Alumna del Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis Teatrals: MÍRIAM LLEÓ
Ajudanta d'escenografia: MARÍA DE FRUTOS
Construcció escenografia: CASTELLS I PLANAS

Fotografia: DAVID RUANO
Vídeo promocional: NANOUK FILMS

Coordinació tècnica i tècnic il·luminació: JAUME VENTURA
Regidoria i maquinària: MARÍA DE FRUTOS
Tècnic de So: ROC MATEU
Tècnic de Vídeo: MARTÍN ELENA

Producció executiva: NATI SARRIÁ
Direcció de la producció: JOSEP DOMÈNECH

Agraïments: ANDREU BENITO i CARLES MARTÍNEZ

Le Film de Visconti





martes, diciembre 11, 2012

Neix "PR1MERA FILA"···································_La Butaca_

Els joves actors i dramaturgs de Pr1mera Fila
 al Teatre Grec
 Es dóna a conèixer Pr1mera Fila, una resvista d'actualitat i crítica teatral. Nascuda a Barcelona, posa la seva mirada a la creació escènica catalana, i barcelonina, per descomptat. L'equip redactor el formen joves actors catalans, que cursen el Màster en Estudis Teatrals de L'Institut del Teatre. Sent el seu Redactor en Cap i Promotor, en Raül Giró i Salvatierra. Junt amb ell, firmen els articles: Catalina Calvo, Maria Junyent, Miriam Lleó, Noemí Peidro, Annula Pérez, Jorge Pérez, i Georg Sledak. 
Estem segurs què els acompanyarà un gran èxit que, els hi desitgem de tot cor, a més de felicitar-los i encoratjar-los per haver dut a terme, aquesta iniciativa tan interessant i del tot necessària, pel nostre món. Mereixen tot el suport. Així què Molta Merda, sempre i en tot moment, i Moltes gràcies per permetre'ns de ser-hi a la Pr1mera Fila.