![]() |
Ferran Carvajal i Francesc Orella com a Meursault |
Ha entès Camus a la perfecció, l´ha respectat, l'ha elevat davant dels ulls dels espectadors com només algú que estima i compren aquest autor pot fer. Ha extret dels seus actors el millor que, han traspuat per tota la sala la màxima essència Camusiana, encarnada en aquest Mersault que sembla no tenir consciència, i a qui res sembla no afectar. Un home portat per la vida igual com les ones que són portades pel mar, sense cap oposició, sense cap reflexió, sense cap remordiment... Sense res i amb molt... Perquè: Un home que hagués viscut un sol dia tindria prou records per a viure a la presó cent anys... Colpits com a espectadors amb aquesta frase volem cap a la França i l'Argèlia Camusiana i ens nudrim de les primeries de l'existencialisme quan ni tan sols en Albert Camus sospitava en què es convertiria. Tanmateix ell ja sabia que odiava l'absurd humà, les seves contradiccions en el conflicte vital que la societat oblida a cops de mall contra els més febles... Oh Camus, que la teva veu encara es propaga. I quina sort que hi hagi qui l'estima i l'entén.
Gràcies Carles Alfaro, que has posat el teu enginy per a traslladar les paraules de la gran ment. Amb sensibilitat, amb art, amb estima, amb poesia. Perquè l'obra és un poema de cap a fi. Un poema que t'enbolcalla i et colpeja. Gran adaptació Carles, amb moments sublims, com quan Meursault recull la seva pròpia imatge de terra i se la mira davant per davant...L'un, l'altre, el passat, el pressent, la companyonia, la soledat... Mersault, la vida no hi és perquè passa constantment... (I això t''ho dic jo).
Una grandíssima interpretació d'en Ferran Carvajal, i no menys bona la de Francesc Orella... Entre tots dos aixequen una obra brutal en un duel que no ho és en realitat, més aviat és un encadenat, una unió, un ser i esdevenir únic. Físicament dos, un de sol i tots i molts!!!
EL CANAL (Factoria Coma Cros) – 12 i 13 d’abril del 2013
Teatre Lliure Gràcia – del 18 d’abril al 12 de maig del 2013
L’Estranger
d’Albert Camus adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera
Direcció Carles Alfaro
Intèrprets Ferran Carvajal i Francesc Orella
Veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo
Traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera
Escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / Caracterització Toni Santos / Espai sonor José Antonio Gutiérrez / So Roc Mateu / Audiovisuals Martín
Elena
Ajudant de direcció Paula Mariscal / Ajudant d’escenografia María de Frutos
Alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó. (M.LL)
Coordinació tècnica Jaume Ventura / / producció executiva Nati Sarriá /
Direcció de producció Josep Domènech
Construcció escenografia Castells i Planas
Coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts escèniques Salt/Girona
Agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo
Espectacle en català
a partir de L’Étranger d’Albert Camus
Sinopsi:
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.
(A mi Camus m'ha donat quelcom tan gran. Dit llavors, amb Le Malentendu)
Albert Camus
(7.05.13)