Translate

miércoles, noviembre 07, 2007

Oscar Wilde


"I like to talk to myself. It is one of my greatest pleasures. I often have long conversations all by myself and I am so clever that sometimes I don't understand a single word of what I am saying"
"M'agrada parlar amb mi mateix. És un dels meus grans plaers. Acostumo a mantenir llargues converses amb mi mateix i acabo més llest que abans, tot i que no acostumo a entendre una sola paraula del que dic."

[Lord Goring a Un Marit Ideal]

No hi ha ningú que pugui definir Oscar Wilde millor que ell mateix.

Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo ben jove. Un dels seus preciosos contes "El Gegant Egoísta", llegit a l'escola. Però la consciència del que representa Wilde i el que provocaria en mi, el que sóc avui, ni més ni menys, vindria amb l'adolescència. Val a dir que va ser una època en la que em vaig tancar al món per a viure summergida en la lectura, l'escriptura i el teatre. Gairebé no sortia si és que no era per obligació. Em passava totes les hores que podia, fins i tot robades a la son, llegint, i les que em quedaven escrivint.
Un profesor d'anglès, molt estimat, i anglòfil, políglota i teatral, em va fitxar pel seu grup. Aleshores jo tenia quinze anys, l'edat en que tot el que s'ha estat originant o gestant, comença a prendre significat i donar-li sentit a la teva vida. Doncs a banda d'ensenyar-me les primeres passes teatrals, va tenir el bon criteri d'escollir "Lady Windermere's Fan", i anant els avatars típics amunt i avall, vaig acabar fent de Miss Cecily Cardew.
En el meu món es va obrir una espiral vertiginosa llavors. Em vaig obsessionar per Oscar Wilde i el seu temps, la London Season, l'època victoriana... L'idioma, els coetanis, tot el que tingués a veure. Vaig comprendre que possiblement "ho coneixia". Però el més important va ser que vaig comprendre com escriu el patiment humà, i en entendre l'ànima de l'Oscar em vaig trobar per fi, en molts anys, entesa jo també, ja no estava sola, vaig tenir la mateixa sensació que deuria tenir l'anaguet lleig quan es troba amb els seus congèneres els cignes... Podria omplir pàgines eternament amb tot el que ell va significar per a mi, tot i així només diré que a ell li dec tot el que sóc. Rendida davant del gust per tot lo angloxaxó, i irlandés en concret, vaig indagar-ho tot en ell, i evidentment les ganes d'aspirar l'aire que ell havia respirat, trepitjar el terra que ell havia trepitjat, i veure el que ell havia vist, em van posar sobre la pista dels altres autors irlandesos.
La necessitat vital de resseguir-los va ser ja per sempre més, un fet constant.
És evident que per algú com jo la bona Literatura no té fronteres, i per tant hi ha molts autors que m'estimo amb passió boja, perquè jo sóc així.
Tanmateix a Oscar Wilde li he estat i estaré eternament fidel en una espècie de vincle espiritual, un enamorament místic. Una unió de lletra i esperit. Un cor que batega ara al compàs del ressó d'un altre que va bategar amb la mateixa passió. Una unió més sensata del que pugui semblar. I encara avui dia continuo somrient còmplice en sentiments i idees i temperament quan el llegeixo, o rellegeixo.
Fa un parell de temporades em van encarregar fer de Mrs Cheveley. Amb l'experiència i la maduresa que donen els anys... Aquesta Cheveley va robar-li el cor a molta gent. Però a mi, més que a ningú. Vaig gaudir tan especialment que el temps es va aturar.

Només caldria afegir, com diria ella:

"To be natural is such a very difficult pose to keep up."



3 comentarios:

Anónimo dijo...

Hi there

love your blog, its nice to find people who share my love for all things oscar wilde.
i am admin of the oscarwildefanclub.com and i would love to link to your site. if you want to add some content pictures images your observations please contact us as we are currently redesigning the site and are actively seeking more content

Unknown dijo...

Hello! Thank you very much for your post on my blog (Oscar Wilde and I). Of course you can link it to Oscar Wilde fan club! I'll be happy and be a great honor. Here I am for everything you need!

Anónimo dijo...

Gracias Isabel