"El Canal Produccions Temporada en curs prepara l'estrena de L'ESTRANGER d'Albert Camus" ..................................._La Butaca_

Mastroianni a una escena del film de Visconti de 1967

El Canal Produccions
Centre d'Arts Escèniques
Salt/Girona
PRODUCCIONS
Temporada en curs

L'estranger
d'Albert Camus
Una producció d’El CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i Teatre Lliure

Albert Camus

Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, escrita el 1942, quan l’autor s’ha traslladat ja a París des de la seva Algèria natal, comet un crim incomprensible: mata un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només està indirectament implicat. Però allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret –en tot cas, el crim serà el pretext legal– sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament d’una societat en la qual es veu inclòs, sense que ningú no li hagi demanat el seu parer. De la mateixa manera que Meursault, amb voluntat d’entomòleg,  observa el món que l’envolta, hem sotmès aquest món reelaborat per l’autor –la novel·la– a una anàlisi minuciosa, gairebé científica, que ens ha ajudat força a l’hora d’intentar adaptar-la al teatre. Han estat molts els camins que hem explorat per tal de dur a terme aquesta conversió, i, després de mesos de treball, podem dir que, fins i tot ara, aquest Estranger és una proposta en construcció, que s’ha estat experimentant en cada assaig, davant els nostres dubtes i les nostres incerteses, i que continuarà experimentant-se i construint-se en cada representació, amb el contacte amb el públic.  Perquè aquesta història d’estrangers, d’estranys (que aquesta seria la traducció més ajustada a la nostra llengua del títol original), ens afecta a tots per igual, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, sigui quina sigui la nostra època.
Carles Alfaro i Rodolf Sirera

Carles Alfaro (1960, València) és diplomat en Direcció escènica per la British Theatre Association Directors de Londres. Ha treballat com a director, escenògraf i il·luminador en José K. Torturado i Què va passar, Wanoulelé? (Temporada Alta), El arte de la comedia (Teatro de la Abadía), La Calesera (Teatro de la Zarzuela), Macbetladymacbeth (Teatro Español), Traïció (Teatre Lliure), Tío Vania (CDN), Ròmul el Gran, L’escola de dones i La caiguda (TNC), entre d’altres. Ha rebut nombrosos reconeixements com ara: finalista als MAX 2011 a la Millor direcció i Espectacle i Premi ADE 2010 per El arte de la comedia; Premi MAX 2003 a l’Escenografia i finalista en la categoria de Millor direcció per La caída, i per Nascuts culpables ha guanyat el Premi de la CRÍTICA i MAX espectáculo revelación 2001 . També ha rebut premis als 20 anys de trajectòria de la Cia. Moma Teatre i diversos Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana per diferents muntatges.

Rodolf Sirera, nascut a València el 1948, és llicenciat en Història per la Universitat de Valèn-cia i participa des de finals de la dècada dels seixanta en el moviment del teatre independent. Autor teatral, traductor, teòric, crític i editor, va publicar el seu primer text dramàtic el 1972. Entre 1979 i 1993 va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en l'administració valenciana relacionats amb el teatre i des de 1995 es dedica al guionatge televisiu. Algunes de les seves obres han estat escrites en col•laboració amb el seu germà Josep Lluís, i entre els premis obtinguts destaca el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i dos premis Max. La seva obra més editada i traduïda ha estat El verí del teatre (1978), que és la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional.


Fitxa artística
DE: ALBERT CAMUS
Traducció del francès: RODOLF SIRERA
Direcció: CARLES ALFARO
Adaptació:CARLES ALFARO I RODOLF SIRERA

Espai Escènic i il·luminació:CARLES ALFARO
Vestuari: MARÍA ARAUJO
So: ROC MATEU
Espai sonor: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ
Audiovisuals: MARTÍN ELENA
Caracterització: TONI SANTOS
Intèrprets: FERRAN CARVAJAL i FRANCESC ORELLA

Ajudanta de direcció: PAULA MARISCAL
Alumna del Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis Teatrals: MÍRIAM LLEÓ
Ajudanta d'escenografia: MARÍA DE FRUTOS
Construcció escenografia: CASTELLS I PLANAS

Fotografia: DAVID RUANO
Vídeo promocional: NANOUK FILMS

Coordinació tècnica i tècnic il·luminació: JAUME VENTURA
Regidoria i maquinària: MARÍA DE FRUTOS
Tècnic de So: ROC MATEU
Tècnic de Vídeo: MARTÍN ELENA

Producció executiva: NATI SARRIÁ
Direcció de la producció: JOSEP DOMÈNECH

Agraïments: ANDREU BENITO i CARLES MARTÍNEZ

Le Film de Visconti

La Butaca anterior : "Neix  Pr1mera Fila"

A través del mirall ··································_La Butaca_

... A través del mirall dels vostres ulls, la màgia del teatre ens torna GRANS...

La major timidesa s'esvaeix i el dolor ja no ens pertany perquè de tots és.
I si la comèdia arriba serà perquè primer vostra ànima la mira...

Al vostre gust estem i no hi ha cap disgust que no pugui arreglar la màgica bareta de la paraula més concreta.

Si del teatre som i en el teatre estem això no ho canviarem. No podem.

Tribut inevitable ara que in meditatio profunda mi trobo. 

Ignorava jo que en una capsa pogués haver-hi tantes emocions guardades i guarides. Són les meves, compartides amb tanta i tota la gent implicada, que només per això aprecio i estimo. 
Ja ens hem donat tantes vegades les gràcies, i les abraçades en els silencis...Llargs, que ho diuen tot i més...I no acaven mai de parlar. No cal repetir-ho doncs...Hom ho sap! Tanmateix ha estat tot tan extrem, hem viscut tan al límit, que només puc permetre'm de dir: La impronta que el filòsof demanava, roman després de la seva petjada, fonda en pregonia de l'ànima, la llum de la seva làmpara no m'enlluerna i sí m'il·lumina el diví camí del dia a dia...I amb la cançó que m'acompanya, el meu cor salta com les meves cames.

KathArsis

La Butaca anterior

En suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana.......[Artículo 27]

Em considero una persona pacífica i gens bel·ligerant. Però el senyor ministre està tenint la capacitat de treure'm de polleguera. Considero inadmissible els fets que s'estan produint. No hi ha arguments que assisteixin a la raó quan algú sense potestat decideix cometre ingerències contra la voluntat ciutadana, en el seu conjunt majoritari.

Tot funcionava molt bé fins ara. I em sembla molt malament que no es preocupin abans per contrarestar l'atur juvenil, que per a vergonya del país sencer ja va més amunt del 50%.

La meva llengua materna és el castellà, i no l'abandonaré mai. I em sento ben orgullosa de parlar i escriure les dues de la meva terra, Castellà i Català. A banda d’altres. La majoria d'estudiants de la meva generació va sortir de la Bàsica amb el Graduat i sense saber res de Català. Els meus fills en canvi, escriuen meticulosament bé en les dues llengües, a banda d'altres què han après.

Tanmateix, quan al fracàs escolar, és un altre tema preocupant que, existir existeix. Perquè no es preocupen abans de solucionar-lo. I després, quan tinguin tot això solucionat ja en parlaríem de llengües vehículars. Que a mi em sembla, que no representen cap mena de problema, ja que són una realitat, i les realitats no es poden matar ni eliminar. Què no ho han après vostès encara això, senyors?

L'escola en Català. Ara i sempre          

Tot seguit penjo el comunicat de l'AELC a tal efecte:

L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana mostra un rotund desacord amb l'avantprojecte de LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), promogut pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Aquest projecte de llei suposa una agressió clara i directa contra el conjunt de la llengua catalana i el seu ensenyament i transmissió, un fet que ha comportat el rebuig unànime de la comunitat educativa i de les entitats vinculades a la llengua. A les Illes aquest esborrany intensifica l'atac a la immersió lingüística que ja va presentar el conseller Rafel Bosch; al País Valencià empitjora encara més el decret de plurilingüisme aprovat pel govern valencià i publicat en el DOCV en ple mes d’agost, i al Principat atempta clarament contra el model d'immersió lingüística, en la línia de les sentències del Tribunal Suprem.

L'AELC dóna el seu suport a les iniciatives i mobilitzacions per a defensar i reforçar el model d'escola amb llengua i continguts en català, i demana una clara i rotunda resposta de les institucions, la comunitat educativa i la societat en general per a frenar l'aprovació d'aquest esborrany de llei.

Recollida de signatures:

Change.org: “L'escola en català: ara i sempre”.

Concentracions:

     Castelló
15 de desembre, 18h, Pl. de la Independència (la Farola). Convoca: Castelló per la Llengua (80 anys de les Normes de Castelló).

     Barcelona
10 de desembre, 2/4 de 7, Pl. Sant Jaume. Convoca: Som Escola.
13 de desembre, 18h, Pl. Universitat. Convoca: Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

     València
13 de desembre, 18h, des de Sant Agustí fins a la Plaça de la Mare de Déu. Convoca: Plataforma per l’Ensenyament Públic.

Comunicats:

STEI-I

STEPV

Som Escola
Institut d'Estudis Catalans

 Artículo 27 anterior

El Trencanous···································_La Butaca_

El Trencanous de Txaikovski

La dansa, aquesta meravellosa Art Escènica que omple l'escenari amb el moviment de la natura i l’harmonia dels elements en els seus moviments. És capaç d'explicar els contes més meravellosos a través de la perfecció en l'expressió corporal i les evolucions per a aconseguir elevar l'emoció de l'espectador a nivells poderosos.

El Ballet de Praga amb una exquisida posada en escena i uns ballarins d'execució exemplar, ens acarona l'ànima i el cor amb deliciosa i sorprenent combinació de dansa clàssica i contemporània, i fins i tot amb elements de pur histrionisme (ben administrat) teatral.

A destacar el diable fabulós fins el mutis i la sinuosa, sensual, i exquisida dansa del duet en la Dansa Àrab. Una visió que corprenia per complert.

Dolçor i acaronament dels sentits.

Destresa, refinament, éssers eteris...

Una agosarada però encertada proposta d'en Youri Vámos.

L’esperit del Nadal al Liceu
El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les histories que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa.
 Al mateix carrer del Londres del segle XIX trobem els negocis del prestamista Mr. Scrooge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Nomes als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E.T.A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler re interpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el conegut relat de Dickens. El resultat es una celebració de l’esperit nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, amb el seu paper i el seu llac resplendent de seti vermell, obrir-lo i submergir-se en la màgia de la tradició..

---

  

El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional.
 

COREOGRAFIA

Youri Vámos

MÚSICA
Piotr I. Txaikovski

LLIBRET
Youri Vámos
a partir dels contes de Charles Dickens i E.T.A. Hoffmann

DIRECCIÓ D’ESCENA
Joyce Cuoco i Uwe Schröter

ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Michael Scott

IL·LUMINACIÓ
Klaus Gärditz

DIRECCIÓ MUSICAL
Sergej Poluektov

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATREDEL LICEU

Solistes i cos de ball del Ballet del Teatre Nacional de Praga 

amb la col·laboració dels alumnes de  l’IES Oriol Martorell

Repartiment per dates

La versió clàssica

La Butaca. La Bête

Gran Teatre del Liceu

24.11.12

"La Bête' ·············································_La Butaca_

La Bête....O la bèstia parda teatral, cretí magistral, i monument al triomf casual...Metàfora i literal.
Aplicable a molts sentits de la vida.
Quan, els actors et regalen lo seu art visceral, físic, animic, mental, emocional, perpetral....No es pot suportar. (L'entusiasme, és clar). Aquí hi ha uns actors que fan creixer un text correcte fins a dalt de tot, i te'l reboten per a goig dels sentits. En Jordi Bosch, La Bête magnànima i magnificient... En Jordi Boixaderes,  gran i enorme, amb una veu magnètica i embolcalladora.
Destacable també un Abel Folk crescut. I un Carles Martínez, que defensa un personatge més enllà dels límits marcats pel text.
Una bona direcció d'en Belbel, acurada, que ja el pot tenir content per reconeguda i aclamada, i a més perquè es recordarà com un comiat memorable. S'ho mereix, és un bon treball.
Voldria destacar la estupenda utilització del Background, a l'americana, i com ha de ser. Un recurs que no s'acostuma a explotar per aquí, (ni tele, ni cine), i que quan es fa, millor que no es fes. El bultu és tan important com la resta de components de l'espectacle, i també ha de tenir vida pròpia, com la resta. Encara que no ens hi fixem, hi és, palpita, i es mou. Exiteix. Com a la vida real.
Respecte del text d'en David Hirson, tesi i estètica fonamenten un tribut al teatre immemorial, i alhora promou una visió caústica de la societat mediocre i carent de valors com a eix del triomf. Vull dir a més, que és agosarat. Versejar en decàlegs, a l'estil Molière no és fàcil, i el resultat és excel.lent. En algun moment el text es dorm, però els actors fan que deixondeixi i pugi. Genials en el seu frasseig i cadència. Riure rebent dacasilabs (en els nostres temps) és quelcom inaudit. I reiem, ja ho crec que reiem.
La traducció de Joan Sellent, (que adapta els versos a alexandrins catalans) excel.lent, acaronada i amb art!
I l'homenatge al teatre, la seva història, la seva manera de ser i fer, les seves trifulques i polèmiques, omnipresent i tractat amb l'estima pertinent.
El gir de cretí insolent a academicista impertinent...Una cosa imponent!!!
Si encara no l'heu vista, (a la bèstia), no badeu perquè ja encetem l'última setmana de funcions al TNC.

FITXA ARTÍSTICA

MULTIMEDIA

TNC

La Butaca. Amor a l'Art

TNC. 18.11.12

Amor a l'Art····································· _La Butaca_

Que estem fent a KathArsis TheAtre en aquests moments?

Pensant. Ens agrada pensar. Ens agrada mirar amb els ulls de l'esperit i de l'emoció la realitat que ens envolta. És la única manera de comprendre-la. I el que comprenem ho transformem en sentiment. I el sentiment el traslladem al nostre públic. I ell, el nostre públic sempre s’emociona. Per això, l’adorem i estimem molt nosaltres. És un públic a qui li devem tot el que som, perquè sempre ens ha entès i seguit. Un públic lleial que ens dóna suport fem el que fem. Ell és el nostre estímul. Com no podríem estar enamorats doncs d'ell? Per això GRÀCIES  a tu, públic, perquè sense tu, la nostra feina no tindria sentit. Ens hem lliurat i ens lliurarem a tu en cos i ànima... Per això mateix, qui ha dit que ens anàvem a retirar... Això és impossible, si nosaltres som el Teatre. Els nostres cors bateguen amb el Teatre. El nostre Amor pel Teatre que ens va donar la vida és incondicional. Per això, sense ell, els nostres existirs no tindrien sentit. Som el que som i aquesta és la nostra naturalesa. Així que ESTEM EN ACTIU. Forts i potents com sempre.

Preparar espectacles que agradin i sorprenguin requereix temps. I ara, estem en aquest temps de preparació, meditació, reflexió, estudi d'idees, recerca de nous llenguatges, aproximacions, experimentacions, laboratori, evolució.

Cap crisi ens afecta. Perquè entre altres coses, som independents i no necessitem que ens subvencionin per obsequiar amb Art. Ja que, mai, treballar per Amor a l'Art com a frase definitòria ens definiria millor a nosaltres.

De les Institucions Públiques no demanem res més que ens deixin fer la nostra feina com a nosaltres ens agrada. I humilment puguem.

No necessitem res. Tret del Teatre per actuar. Quan el demanem. Pagant el que toqui. Com sempre hem fet.

I punt.

Així que no patiu doncs, que aquí estem. Quan el tinguem preparat, tornarem amb un espectacle inesperat i que us commocionarà. Com sempre. For ever and ever.

Entretant, estem pensant. Cada una de nosaltres adduïda a més, pels seus projectes personals, però unides pel nostre fort vincle KathArtic i dedicades a ell en cos i ànima.

Així doncs, tornarem molt, molt aviat. I entretant, us anirem informant de tot amb puntualitat KathArtica.

GRÀCIES MOLT ESTIMATS!!!

La Butaca (anterior)

Altres articles de La Butaca

Improshow____LA BUTACA

Espectáculo recomendado para evadirse un rato del aburrimiento cotidiano, buen rollo, buen ambiente y ganas de contagiarlo. Espectáculo fresco y ágil, y muy inteligente. El espectador permanece en stand by interactivo con una sonrisa permanente. 
Todo el mundo, actores y público está implicado y si no os lo creéis id a verlo. Y pensad una frase porque posiblemente salga, ellos dicen que el público es el guionista.
Maravillosos. 


Improshow



PLANETA IMPRO


Improvisació teatral


En castellà
Preu únic 8€


Durada: 90’


Creació i producció: Planeta Impro Direcció: José L. Adserías Improvitzadors: José L. Adserías, Sam G. Cid. [...] Il·luminació i sonorització: Sandra de la Prada i Sonia Pardo Escenografia i vestuari: Planeta Impro


Presentació:
Un espectacle d’humor, diferent i únic a cada funció. Les i els intèrprets surten a escena sense guió i necessiten dels suggeriments del públic per anar teixint les històries damunt de l’escenari.
L’estructura i la dinàmica de l’espectacle desafia als improvisadors i a les improvisadores, que demostren les seves dots interpretatives, creativitat i fantasia, mantenint una connexió constant amb el públic, en un espectacle d’humor que fusiona text, gest, cant... i una enginyosa habilitat per entrellaçar els fils de l’escena de manera espontània. 


Es pot veure de dijous a diumenge al TEATRE NEU de Barcelona.

Teatre Principal de Vilanova

18/5/12

LA BUTACA Articles anteriors

Le Malentendu. Coming soon!__LA BUTACA

LA BUTACA

KathArsis TheAtre

Manifest del Dia Mundial del Teatre per John Malkovich._(LA BUTACA)_

Manifest del Dia Mundial del Teatre. Per,
John Malkovich. 


Manifest que es llegeix a tots els teatres del món.
Per John Malkovich.


"L'Institut Internacional del Teatre-ITI de la UNESCO m'ha honrat amb la seva petició de realitzar aquest missatge en la commemoració del 50 aniversari del Dia Mundial del Teatre. Vaig a dirigir aquestes breus consideracions als meus companys del teatre, els meus pares i camarades.
Que el vostre treball sigui convincent i original. Que
sigui profund, commovedor, reflexiu i únic. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia. Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, cosa a la qual, certament, molts de vosaltres estareu obligats a afrontar. Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l'obra de la vostra vida. I que sigui el millor de vosaltres - ja que serà el millor de vosaltres, i tot i així, es donarà només en els moments més singulars i breus - el que aconsegueixi emmarcar aquesta que és la pregunta més
bàsica de totes: "Com vivim? "Bona Sort!."


Més articles a la Butaca.... El Mercader de Venècia

Mostra de Teatre de Vilanova 2012

KathArsis TheAtre

El Malentès

Sobre HOMES i molt més   ... En Resum...

La Casa de Bernarda Alba

El Crim de Lord Arthur Savile

Subterrànies

KathArsis TheAtre, la companyia

Después de todo...

Platonov

Nit de Reis

La Casa de Bernarda Alba

Soterrani

PopCorn Makers

Dramatúrgia i Direcció

La Botiga dels Errors

I Tot i Més