haberme enterado por ahí
que tienes otros amantes
y los prefieres a ellos
antes que a mí.
Coqueteas con este
que no es mejor que yo.
Enamoras a aquel
que bien se aprovechó.
Y solo yo habré de ser
quien más te ha de querer
sin esperar otra cosa
que tu buen hacer.
Tú le guiñas a la luna
y te juntas con el sol.
Y no te importa nada
que no sea tu Yo.
Y en silencio sufro
esto que canto.
Y en silencio enjugo
mi herido llanto.
Y en silencio mudo
mi amargo manto.
© Isabel Laso
11 de julio de 2013
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
2 comentarios:
De vegades, i és molt normal, o millor, jo diria que habitual, fem o donem més importància a què voldrà l'altre abans que què volem nosaltres, i és una gran errada, mira et contaré una anècdota de divan, de les que només es conten a les persones amb qui tens confiança, doncs jo quan feia l'amor amb la meua dona intentava fer-ho llarg fins que la meua psicoanalista em va fer veure, que no dir, els psicoanalistes no diuen res o no donen pautes, ens ixen als analitzants, que havia de mirar per mi, era una greu errada pensar en l'altre en aquest moment, i en tot és el mateix, primer és el jo, després l'altre, que és el mateix que dir primer és Estimar.
Una forta abraçada des de València de Vicent
Què gran veritat és aqueta Vicent. en alguns ens falta saber pensar en nosaltres, i acceptar que també tenim dret a sentir.
Es veu que és el que estic buscant a través de la poesia, acceptar això. Acceptar-me com a ésser sentidor!!!
Molts petons!!!
<3
Publicar un comentario