Sinopsi: La Llibreta del Pànic són un seguit d’històries mai més ben dit... Seguides. No tenen què veure entre sí, i no obstant estan fermament lligades per la figura de Bàrbara, una nena que escriu contes sempre sinistres i molt inquietants perquè acaben convertint-se en realitat.
Així, els diferents relats d’arguments independents entre sí, es veuen vinculats per alguns dels seus personatges i escenaris. Donant continuïtat al pànic que provoca llegir la llibreta de la Bàrbara.
Formen part d’aquest primer volum: Contes Inquietants, Dama Blanca, Diàleg Irrellevant i Ànima de Càntir.
No tingueu pànic i immergiu-vos en aquesta terrorífica i neguitejant llibreta.
Pròleg de
l’autora
La Llibreta
del Pànic són un seguit d’històries mai
més ben dit... Seguides. No tenen què veure entre sí, i no obstant estan
fermament lligades per la figura de Bàrbara, una nena que escriu contes sempre
sinistres i molt inquietants perquè acaben convertint-se en realitat.
El primer dels seus relats neix el 2007, i les dates de
continuïtat de la resta s’assenyalen més endavant. És de justícia fer-ho, doncs
tots aquests relats s’organitzen per sí mateixos al voltant de la Bàrbara, que
és l’autora de la Llibreta. Qui és la Bàrbara? No se sap, però els contes que
escriu són advertiment terrible i inevitable per als seus protagonistes,
persones comuns i corrents, amb les seves vides quotidianes. Per això resulta
tan inquietant llegir-los. Ningú es pot sostreure ni escapolir als seus
vaticinis.
En principi el recull s’havia de dir com una de les seves
narracions Contes Inquietants, però
per motius editorials s’ha decidit donar-li el títol de La Llibreta del Pànic, per
també, d’entre d’altres raons, deixar la porta oberta a més volums de la sèrie.
La redacció comença el 2007 i acaba el 2009. Una primera
publicació veu la llum al Blog de Isabel Laso , el 2010.
Formen el volum: Contes Inquietants (5.05.2008), Dama Blanca
(26.01.2008), Diàleg Irrellevant (2.02.2009)
i Ànima de Càntir (4.06.2007).
16 de juliol de 2012.
Vilanova i la Geltrú
Personalment només puc afegir que estic molt contenta i il·lusionada de que per fi vegin la llum aquestes històries, sinistres però més reals del que pugui semblar.
Podeu preguntar tot allò que us inquieti d'aquests relats, perquè tot tindrà resposta
Notícies Anteriors
Notícies Anteriors
1 comentario:
No sé si te'n recordes que ho vam parlar aquell pecat original que ens feia "¿pensar?" "¿sentir?" o simplement "¿viure?" una realitat que semblava de terror però era la vida de tots, en certa manera de cadascun de nosaltres si ens hem endinsat una mica en nosaltres mateixos i la mare que ens va donar la vida, la nostra ànima o essència.
Per als que no els hagen viscut els serà també un motiu d'entreteniment no ho dubte gens, però per als que els hem viscut és una mica més que viure, és saber que s'existeix eternament.
Una abraçada
Vicent
Publicar un comentario