... No me preguntes ...Poemario Hibernia
Autor: Isabel Laso
Foto: Wicklow
No me preguntes por qué escribo
Pregúntame por qué no hablo.
Pienso y digo
pero me callo.
Lo que siento deseo contar
Y en silencio las palabras dejo flotar...
Se rasga el papel de emociones
y en los ojos desfilan impresiones
siento cómo la vena se escapa.
La palabra se reencarna incesante
y en el corazón siempre tú y yo...
... A cada instante.
13.09.09
2 comentarios:
De vegades els silencis diuen més que les paraules i és quan una persona sap o li agrada escriure que s'expressa i calla, perquè sap viure amb l'escriptura però és un zero a l'esquerra en l'acte de parlar. Això una mica em passa a mi tot i que les persones que em coneixen diuen de mi que sóc molt actiu i extrovertit, però...
Escriure, que ens haja picat allò d'escriure és una gran sort Isabel.
Vinga et deixe per hui amb un fort petó de Vicent
De vegades no parlem per no trencar el silenci... De vegades una mirada és el poema, un somriure la metàfora...
Una abraçada amb la brisa del mar.
onatge
-Demà pot ser un bon dia, almenys jo te'l desitjo-.
Publicar un comentario