Les veus del Pamano

Les veus del Pamano
de: Jaume Cabré

Edicions 62, SA. "labutxaca". 2009

labutxaca

Sinopsi

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal.Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.

Opinió:

Es tracta d'una novel·la rara, asombrosa, magnífica, especial. Tal vegada la més agosarada de tota la trajectòria d'en Jaume Cabré. La narrativa en tres temps absolutament entrelligats amb les veus dels personatges i el propi narrador, fa que el lector penetri pregonament en la psique no només d'aquets sinó del drama mateix. És un punt més en el mestratge al que ens té acostumats l'autor. Història que hauría d'anar passant amb més o menys tranquil·litat per la seva naturalesa serena, es torna en acció trepidant a cada volta de plana. Això només pot succeir amb una ploma com la de Jaume Cabré acostumada al ritme vertiginós de la televisió i el cinema. L'autor s'avança en ment als propis personatges que esdevenen lluny de la seva pròpia voluntat.

És aquesta una lectura que no es pot deixar.

L'Autor

Jaume Cabré va néixer a Barcelona el 1947. Quan estava fent els estudis de filologia a la Universitat de Barcelona, va començar a escriure. Un cop llicenciat, es va dedicar durant molts anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa.

Va publicar el seu primer llibre, un recull de narracions, el 1974. Des d'aleshores ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen La Teranyina (1984), Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004). Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d'hivern (2000).

S'ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit tres sèries: La Granja (TV3, 1988-1991), Estació d'Enllaç (TV3, 1994-1998) i Crims (TV3, 1999). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat l'assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l'escriptura i el propi procés creador. També ha debutat en teatre amb l'obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya.

Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica "Serra d'Or" (1981, 1985, 1991, 1997, 2001), tres vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005); la Lletra d'Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells.

L'any 2003 hom li concedí el premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Existeix l'adaptació a televisió mitjançant una mini sèrie produïda per TV3 i Diagonal TV. Pel·lícula.