Nit de Reis. TNC

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

1. Pep Planas i Sílvia Bel. (Orsino & Viola/Cesàrio).

2. Pep Anton Muñoz i Lluís Soler. (Feste & Malvòlio).

3. Carles Martínez i Quimet Pla. (Senyor Andreu & Senyor Tobies).

4. Cartell Nit de Reis. (Pep Anton Muñoz).

Fotos: David Ruano. Teatre Nacional de Catalunya.

http://www.tnc.cat/ca/nit-de-reis-premsa


----
Nit de Reis de William Shakespeare - Fitxa Artística:


Traducció
Joan Sellent

Direcció
Josep Maria Mestres

Música original
Lluís Vidal

Escenografia
Alfons Flores

Vestuari
María Araujo

Il·luminació
Ignasi Camprodon

So
Juan Manuel Galiano

Moviment
Montse Colomé

Ajudant de direcció
Enric Llort

Ajudant d’escenografia
Carles Berga

Ajudanta de vestuari
Isabel Velasco

Amb:
Isaac Alcayde
Albert Ausellé
Sílvia Bel
Xavier Boada
Mercè Comes
Carles Martínez
Pep Anton Muñoz
Quimet Pla
Pep Planas
Manel Sans
Lluís Soler
Joan Valentí
Jordi Vidal
Anna Ycobalzeta
Conxita Sesé
Sergi Misas

Producció
Teatre Nacional de Catalunya
---
Ressenya:


El joc a l'escenari. Una comèdia de Shakespeare pot convertir-se en un drama per a un director que no atini a l'hora de posar-la damunt les taules. No és aquest el cas de Josep Maria Mestres que amb un punt de gosadia ben administrada i amb l'enginy d'entendre l'autor i l'època en un univers atemporal ens porta l'essència més pura d'aquest bell text, amb, es nota i respira, gran estimació per l'autor, els seus personatges i l'obra.


El ritme fa que l'entreteniment estigui assegurat i el somriure sigui permanent. Els personatges van vivint la seva història davant dels nostres ulls àvids i interessats en tot moment.


L'escenografia d'Alfons Flores, val a dir-ho, és brillant, d'una perspectiva talentosa. Si bé al principi un s'interroga respecte del seu significat aviat queda summergida en l'incoscient, acceptada, assimilida, ja que és una gran metàfora que protegeix l'obra i el seu significat. Els protagonistes són eterns ociosos i com a tals es comporten.


Val la pena mencionar amb admiració el vestuari. María Araujo ens ofereix la subtilesa, delicadesa i romanticisme que l'ocasió requereix. Un queda prendat de la bellesa que proporciona a l'escena.


Quan als personatge tots els actors són de felicitar. Estan meravellosos perquè juguen per damunt del text i a sota d'ell. Juguen al joc fabulós de les trames shakesperianes i el teatre buf a l'hora que seriós, juguen i ens arrosseguen cap el joc, juguen i ens permeten jugar amb ells.


Carles Martínez en el seu paper de Senyor Andreu està més que brillant, és un personatge adorable que ofereix un contrapunt a tota la trama i la subtrama, no el pots oblidar un cop baixat el teló. Roman a la ment i l'esperit de l'espectador oferint un somriure permanent. El seu tàndem amb en Quimet Pla (Sr. Tobies), és imprescindible.


La protagonista indiscutible, Sílvia Bel, que ofereix un Cesàreo treballat, fort, versenblant.


En Pep Anton Muñoz, Feste el bufó inoblidable, l'home dels mil registres, fabulós.


I en Lluís Soler, un Malvòlio, tendre, desvalgut, simpàtic, apassionant, divertit, seré, majestuós, gran, culminant. Una interpretació de luxe com ell. Un personatge que hauria de resultar ridícul i que ben al contrari com més el volen enfonsar en la misèria més magnífic es torna. Lluís Soler fa que el seu personatge li estigui agraït.


I no voldria acabar aquesta ressenya sense incloure el treball de Conxita Sesé que, fa una Dama a qui no li calen les paraules. Està dins. El seu personatge és modest a l'hora que molt necessari. Sense la Dama les escenes no serien les mateixes. Però és que a més Conxita es creix a l'escenari, i això és nota, i això s'agraeix.

Obra molt recomenada. Gaudiu-la i expliqueu-la.

Vista a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. A l'Estrena. El dia 15 d'abril de 2010.