Translate

lunes, febrero 13, 2012

MTV__"La Tieta Guillermina o primer són les sardanes"


La Tieta Guillermina o Primer són les Sardanes. De Nicasi Camps. A càrrec de Compex Companyia de Teatre. Direcció d'Àngels Peix.
Teatre Principal
Mostra de Teatre de Vilanova i la Geltrú 2012
12.02.12


Sinopsi:
"La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant. Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la ja volta altra volta a la dreta dubtant, i se'n torna i retorna intranquil·la, com, mal orientada, l'agulla d'imant. Fixa's un punt i es detura com ella. Del contrapunt arrencant-se novella, de nou va volant. La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan."


Intèrprets:
Francesc Josep Martí, Joan Sastre, Carmen Martínez, Maite Callejón, Núria Servet, Pedro Gargallo, Pepita Montoliu, Rosa Miró, Sílvia Font, Anunciación Castro, Federico Carrasco, Jaumina Díaz, Montserrat Surroca, Josefina Redondo, Josep Mendoza, Gregori Badía. Apuntadora: Dolors Munill. Disseny Gràfic: Jonatan Marro.


L'Apunt:
Divertida comèdia de Nicasi Camps que recomano a tothom que vulgui passar una bona estona. La revisió de Compex aporta bon gust i meritòries interpretacions d'un quadre artístic que en el seu conjunt, satisfà l'expectador.  A destacar els treballs de: Maite Callejón (Tieta Guillermina), Núria Servet (Cristina) i Anunciación Castro (Remeï), veteranes, expertes, creatives i que saben estar en escena i atendre a la direcció. 
I per últim només em queda felicitar i encoratjar a la directora Àngels Peix, pel seu talent i la seva capacitat creadora i artística, per crèixer's davant dels incovenients humans i materials que sempre porta afegit l'amateur, que no li resten sinó que augmenten el valor del seu treball amb un resultat satisfactori i un èxit merescut.


Estirarem les orelles... (No massa fort perquè ningú s'enfadi)...
Al gruix de companys d'afició per no ser-hi en aquesta representació. En la meva opinió no té sentit una Mostra de Teatre local si els qui la fan possible no la gaudeixen. Com pot ser una cosa així? 
que hi havia representants d'algunes companyies, sí. Tanmateix insuficients pel respecte que mereix l'esdeveniment. 
No obstant i amb franquesa, els qui vam ser-hi ens vam divertir molt!!!


També estirarem les orelles als representants municipals. Ja que ho fan possible, ja que aquesta Mostra de Teatre és una realitat des de l'any 2003... Com és que no venen, per més que sempre se'ls convida i demana? De veritat que no ho entenc. 
El teatre amateur no és menys, és més... Sense ell, la Cultura local no creixeria cap a altres exponents exportables. En la majoria de les ocasions i circumstàncies és una lliçó de professionalitat i de superació personal.
I és trist de vegades rebre la sensació, només la sensació, de ser menystingut davant de la professió. Sap greu comprovar el malentès de que moltes vegades una cosa no té res a veure amb l'altre i les persones que ho fan possible deambulen entre ambdós mons perquè la vida és així. Simplement.
Pel que jo veig ens hem de sentir profundament orgullosos de tenir Teatre que neix a Vilanova, amateur o professional. El fet important és que, és Cultura local que neix i es genera a la ciutat, no totes ho poden pressumir, i més d'una i de dos donarien el que fos per tenir-ho.
Així què, fem-li costat des de dins, des de fora i des de tot arreu. Entre tots!!!
A més, un altre premi és la diversitat. De les companyies que conec cada una té la seva personalitat. Perquè no som capaços de gaudir-ne doncs? Al màxim. Jo crec que com a companys ens ho mereixem!!! 
És el nostre patrimoni i la nostra riquesa.


I ara abraçades i petons per:
El públic. El públic de la Mostra. La Mostra té al ciutadà de Vilanova encantat. Un públic fidel i lliurat plenament al gaudi de l'espectacle que li ofereixen els seus conciutadans. Un públic orgullós d'això i que ho acunya amb il·lusió. Un públic intel·ligent, assedegat i consumidor de bon teatre.
Ho he compsat a la cua del Teatre, en alguna tertúlia com a oient anònima, en algun indret per la casualitat... Aquest és el Tresor i la Recompensa més gran que els actors i creadors podem tenir. I per Ell, per aquest Públic meravellós tot esforç és poc.
Gràcies Públic!!!! Rendits a tu estem!!!!


Teatre  Principal
12.02.12





1 comentario:

Vicent Llémena i Jambet dijo...

Hi ha pobles ací al meu país en els que la sardana es balla des de fa molt de temps, tot i què no és a les comarques centrals on té tota la força, això diu molt del nostre passat comú.

Vicent.