El camí del Bandama Vermell
Les Autores:
Ja fa alguns anys que l’Alícia Gili i la Sílvia Romero treballen juntes, en allò que normalment s’anomena “escriure a quatre mans”.
Fruit d’aquesta col·laboració és el llibre solidari publicat el 2007 per Edicions La Quadriga Jocs de guerra. Cosa d’infants, promocionat per la Fundació Akwaba. Un recull de relats i poemes elaborats a partir de dibuixos i il·lustracions fets per nens i nenes de la Casa d’Acollida de Gonfreville, a Bouaké.
Més tard, el 2008 va veure la llum Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres. Una novel·la de fantasia al voltant de la lectura i el món dels llibres publicada per Pagès editors. Aquesta obra havia obtingut el 5è Premi Lleida de Novel·la 2006 i va quedar finalista del I Premi Ictineu 2009.
L’obra que us presentem en aquesta pàgina web és la tercera que publiquen, però el millor de tot és que hi ha altres originals escrits, acabats i revisats, a l’espera de tenir un cop de sort per aparèixer en el mercat editorial, i també molts altres projectes en els quals anem treballant a poc a poc.
Però si voleu conèixer una mica millor les seves autores, per separat, tot seguit podeu clicar els enllaços cap a les seves webs.
Ressenya:
El camí del Bandama Vermell ens narra la història de dos nens soldat. Germans segrestats i separats per l'animalitat humana, forçats a viure un vida tràgica que no els tocava, i tot per a satisfer la ineptitud d'aquells qui tenen poder sobre ells: els adults, en teoria el referent pel jovent. Un referent que s'ha dissolt en la brutalitat i l'animalitat de la guerra i la misèria, i que ha fet desaparèixer el món conegut i el paradís que hauria de ser el món dels menuts. El paradís que estem moralment obligats a proporcionar-los.
El Bandama Vermell és el Marahoué, un afluent del principal riu de Costa d’Ivori, el Bandama. Vermell com la sang vessada en el conflicte bèl·lic que li toca viure, flueix com a metàfora de la vida dels nens, en aquest cas representats pels germans Aura i Ouattarà.
De lectura dramàticament àgil per la seva llegibilitat i interès constant, en ocasions la intensa visió del drama fa que un s'hagi d'aturar a prendre aire.
Sàviament destinat als joves que són l'esperança reparadora del nostres errors per a un futur millor, és recomanada la seva lectura per a tothom que li agradi prendre consciència de les situacions humanes. I de fet hauria de constituir part dels plans curriculars de Literatura Catalana a Ensenyament.
De final no feliç sembla que no hi pugui haver lloc per a l'esperança, no obstant la petita Awa, amb les seves manetes que ho volen agafar tot, aprendre tot, s'erigeix en la nostra consciència com a símbol d'aquesta esperança que, tots volem, en un futur millor.
Si algú mereix agraïments sou vosaltres estimades amigues meves. Les diabòliques GilRom magues de la paraula a quatre mans. Gràcies per haver-me permès gaudir d'una obra tan magnífica que em porta el millor de vosaltres i em fa sentir l'alegria de que no tothom mira cap el altre cantó, i que si ho fa per oblit una mà amiga li tornarà la vista cap el lloc correcte.
El camí del Bandama Vermell, amb pròleg d'Alfred Bosch, comença a Brouko, un petit poblat al nord de la Costa d'Ivori, l'Aura de tretze anys, i el seu germà Ouattarà, d'onze, juguen a futbol amb una pilota improvisada feta de draps i bosses de plàstic. De sobte, una tanqueta de guerra i uns 4x4 carregats de soldats interrompen el joc i canvien per sempre les seves vides. Seran separats per un conflicte que no comprenen i que els convertirà en nens soldats. Amb el pas dels anys, a través d'una dura correspondència, s'explicaran els brutals itineraris que han marcat les seves vides.
1 comentario:
Jo m'imagine així un món en el que les lleis i els polítics hagueren desaparegut, on com a la pel·lícula de "The postmann" els grupets de soldats reclutarien persones per llurs interessos militars per tot arreu, un món que malauradament existeix a hores d'ara, a l'Àfrica.
L'ésser humà pot arribar a açò? Ja es veu que sí, i lamentablement més vegades de les que tots voldríem, aquests xiquets es troben que ho han perdut tot enviats a un món cruel i inhumà.
Vinga una forta abraçada de Vicent, fas una bona tasca de popularització de llibres que has llegit. Molt bo.
Un petonet carinyós de Vicent.
Publicar un comentario