La Casa de Bernarda Alba. TNC

La Casa de Bernarda Alba

Teatre Nacional de Catalunya

y

Teatro Español

http://www.tnc.cat/es/la-casa-de-bernarda-alba-ficha-artistica/

Foto: Rosa Ma Sardà, Lluís Pasqual, Núria Espert

La casa de Bernarda Alba
Federico García Lorca
Sala Petita Del 29 de abril al 28 de junio de 2009
Descripción:
Teatro

Federico García Lorca es, junto con Valle-Inclán, el dramaturgo más grande que ha dado la literatura española del siglo XX. Su teatro, cargado de poesía y de imágenes memorables, llega al TNC bajo la batuta de Lluís Pasqual y con un reparto excepcional que encabezan Núria Espert y Rosa Maria Sardà.La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres en los pueblos de España, fue escrita en 1936 y va más allá del drama para consolidarse como una tragedia de una fuerza extraordinaria. Bernarda Alba decide llevar el luto más riguroso después de haber enviudado por segunda vez. Sus cinco hijas, víctimas de la rigidez de la madre, se ven encadenadas a la casa familiar, cerrada a cal y canto por la sombra de la muerte e invadida por el hombre que llevará la desgracia a la casa de la familia. Un drama rural sobre cómo los valores sociales y el fanatismo son capaces de sofocar las ansias de libertad y las raíces del deseo.

Espectáculo en castellano.
Duración: 2 h (aproximadamente)

http://www.tnc.cat/es/la-casa-de-bernarda-alba

Foto: Isabel Laso

St Patrick's Day!

Have a Happy St Patrick's Day!!!

Novelando la vida.

Soy: Novelista del teatro de la vida. Traductora de lo Absurdo. Penitente de la Dramática Comedia del dia a dia. Crear, Interpretar o Morir."

http://www.facebook.com/inbox/?ref=mb#/profile.php?id=1493458090&ref=profile

IL. Barcelona. Triangle. 2008.

---------------------------------------------------------------------------

"Tot escriptor és un animal comunicatiu, i la seva llengua és el vehicle d'expressió de la seva ànima. La llengua és la traductora de la seva cultura, de les seves arrels, per això com l'ànima més universal se senti més idiomes voldrà conèixer per poder-se saltar totes les fronteres que bloquegin el lliure pas del seu esperit per arreu on vulgui ser sentit. Perquè el que realment vol l'esperit és ser comprés en el seu clam.És així doncs que els únics llenguatges perfectes són la música i el teatre de gest. Són compresos arreu. Naturalment també les arts plàstiques. Tanmateix és sense dubte, la música la que aconsegueix penetrar amb més facilitat l'esperit assedegat de sentiments i emocions.És una forma de construcció personal, com també ho és crear.El creador es va construint a sí mateix a través de la seva obra, tal vegada reconstruint...I la seva petja evoluciona amb el pas del temps. És una petja, més pregona o més plana, però una petja al cap i a la fi, i resulta preciós imaginar tal senderi a través d'una platja d'aigues en calma dolçament bressolades per una tarda que ja s'en va a dormir...En mi la necessitat d'escriure és poderosa des de que tinc ús de raó. Estimo el que faig tant com la gent que tracto. I no tinc fronteres de cap mena. Ni tècniques, ni idomàtiques, ni culturals. Simplement perquè sóc jo i sóc així, i m'agrada la gent i saber com és. Ja està. Per això em fan molta llàstima aquells que s'ho deixen perdre això, tancats en les seves obscures cel·les d'intolerància i negació."

"I.L. De la Literatura Pròpia". Cicklos. Barcelona 2008.

Soterrani

Què val l’ajut de l’altre?
Fins on de lluny es pot arribar?

Text: Josep M. Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Pere Arquillué i Pep Cruz
Espai escènic: Lluc Castells
Il·luminació: Xavier Albertí
Producció: Sala Beckett
Durada: 80 min.

Comentari:

Sobta veure com el pes d’un text intens i profund cau i recau sobre dos actors que el porten fluid i ple de ritme, no sobre les seves esquenes sinó que l’escampen teatre enllà. Ells són els personatges, els personatges són ells.
Sorprèn que sense alçar la veu més del necessari la força de cada element penetra dins i ben endins de l’ànima expectant.
Commou veure i respirar la fragilitat de cada personatge que no deixa de ser tan desalmat com ple de cor. Sent desalmats no arriben a la misèria humana. Sent plens de cor no assoleixen la noblesa... O sí?
Bocabada un cop més l’elevada tècnica d’un Benet Jornet que altre vegada ens manipula amb els continus girs de banda a banda que els conductors del drama donen anant d’un extrem a l’altre del recorregut emocional i argumental. Res no és el que sembla.
Entendreix el vulnerable marit (Pere) que mostra una força que no suporta el seu cor destrossat i que ple de resolució s’enfronta al seu destí.
Vivrator amb el pocavergonya insolent i cínic psicòleg - amfitrió (Pep) que amaga la seva baixesa i solitud sota la màscara d’una perversió que en realitat no sent.
El Soterrani en realitat és l’armari de tots els monstres que no volem veure. Ara, la pregunta és: s’amaguen ells o els amaguem nosaltres?
(Isabel Laso, signa the coment).


En aquest nou text de Benet i Jornet dos homes, desconeguts
entre ells mantenen una conversa aparentment casual
a casa d’un dels dos. Una conversa cordial on, malgrat la
intriga creixent i la dimensió cada cop més personal del
tema tractat (l’amor, òbviament, i la recerca del plaer), res
no s’aparta del to que cal esperar entre dues persones
educades. Quan el monstre apareix, la sospita de l’horror i
l’evidència de la barbàrie no són obstacle per avançar, amb
tota correcció, cap a la comprensió més profunda de l’altre.
Davant de la veritat més crua, sigui qui sigui el monstre, cal
preguntar-se què val el seu ajut.

Vista a l'Auditori de l'Escola de Música

Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

8.11.08.

PopCorn Makers

[...]
Ens va acompanyar un gran èxit i això ens va omplir de felicitat. Aquesta obra significa molt per nosaltres i era una fita. Un gran repte per molts motius. I des del dia de la seva gènesi ha significat el reeiximent de la companyia. Per això era tan especial. La culminació de tot això va ser la seva estrena i el premi la reacció del públic. Van venir sense saber què es trobarien però amb la confiança totalment posada en KathArsis i suposo, crec, que en mi. Hi havia expectació. I se’n van anar contents, feliços, somrients, i amb un bon gust de boca. Hem rebut molt bona crítica. Faig un teatre agosarat i que se surt dels cànons establerts, i tot i així a la gent li agrada. Això em fa sentir bé, que tot val la pena.
Sempre he tingut un equip excel·lent, però en aquesta ocasió ens vam créixer més enllà dels límits sospitats, el que m’ha donat un lligam humà impressionant amb els meus deixebles.
I en creixe’ns d’aquesta manera el públic va quedar com borratxo d’emocions.
La veritat és que gaudim molt de cada moment de l’obra que dura una hora i sembla que passi en cinc minuts, degut al seu ritme i la seva intensitat. La gent reia molt. En els moments previstos i en els imprevistos. I sabent que el teatre de gest és més que difícil això em dóna la idea de seguir endavant per aquest camí. Sense renunciar al text, però mantenint sempre en el repertori un espectacle d’aquests.

També m’ha emocionat molt com s’han portat els mitjans de comunicació que s’han fet ressò d’una manera molt íntima i especial, amb moltes ganes de fer saber que la nostra tornada era especial, han posat un carinyu que m’ha sorprès i animat alhora. Un dir-te: ei, tu vals nena.
Ei, ho sabia... Semblava que el Departament de Cultura deia darrera del seu somriure satisfet.
Això, per a un creador és com el pa per un afamat. Sempre estem afamats de reconeixement, és un gran defecte, però també la gana ho és oi?

Ara tornem a l’escenari dissabte vinent, (25.10.08) també al Catòlic amb aquesta obra. Amb motiu d’una sessió de varietats que organitza el Casal de Can Pahíssa, que celebra els seus 25 anys. [..]

I estem buscant bolos per anar de gira.

Per a més informació sobre PopCorn

PopCorn. KathArsis TheAtre:

http://isabellaso.blogspot.com/2008/10/popcorn.html
http://www.vilanovadigital.com/espais/cultura/viewdoc.asp?Iddoc=20975
http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/mtamateur.html
http://www.diarialcalde.cat/actualitat/nou_grups_participen_a_la_7a_edicio_de_la_mostra_de_teatre_amateur_de_vilanova_i_la_geltru-1166.html

PopCorn

Mostra de Teatre de Vilanova 2008



KathArsis TheAtre presenta



PopCorn

Divendres 17 d'octubre de 2008
22'30 h
Teatre del Círcol Catòlic



Un espectacle de gest...



És una revisió molt especial de la història més recent. Dues dècades prodigioses com són els anys 70 i 80 i els seus referents musicals i socials, són portats a escena d’una manera poètic - còmica, amb una narració gairebé audiovisual.



Repartiment:
Heavy: Isabel Laso.
Vampira: Miriam Lleó.
Nina: Rox Martínez.
Home Llop: Albert Carrasco.
Escriptor / Ombra: Ruben Garcia.
Forçut : Xavier Rovira.


Direcció de:
Isabel Laso

Equip tècnic:
Autor: Isabel Laso.
Regidor: Josep Candela.
Ajudanties Tècniques: Núria Falcó.
Control Il·luminació i So: Joel Lleó.
Atrezzo: Jofre Lleó.
Estilisme i Escenografia: KathArsis TheAtre.
Muntatge musical: Isabel Laso.



Venda d’entrades a la taquilla del
Teatre del Círcol Catòlic.
Anticipada dijous 16 d’octubre de
19 a 20 h.
El dia de l’espectacle una hora abans.
Preu únic 5 €
Teatre del Círcol Catòlic
C/ Sant Gervasi, 41
Vilanova i la Geltrú





Amb el suport de:




Àrea de Serveis Personals
Regidoria de Cultura
AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Programa de Suport a la Creació

Go saibh maith agat

Godsland. (Diatalamh).
tá beir leat in aghaidh tú i mo misneach

...Hibernia...