Thursday, November 12, 2009

Partir (Leaving). Una película de Catherine Corsini. Francia. 2008. Estreno 13.11.09. Cines Verdi.









Sinopsis
Suzanne, de unos 40 años, vive en el sur de Francia con su marido médico y sus hijos. Su cómoda vida le pesa y convence a su marido de que quiere volver a ejercer y abrir una consulta. Durante las obras de la misma, conoce a Iván, el encargado de los trabajos, un hombre que siempre ha vivido a salto de mata y que ha estado en la cárcel. La atracción es mutua, inmediata y violenta. Suzanne decide dejarlo todo para dar rienda suelta a la pasión que la devora.

Fitxa Técnica
Directora: CATHERINE CORSINI
Guión: CATHERINE CORSINI, con la colaboración de GAËLLE MACÉ
Fotografía: AGNÈS GODARD
Montaje: SIMON JACQUET
Sonido: YVES-MARIE OMNES, OLIVIER DÔ HÙU y BENOÎT HILLEBRANT
Decorados: LAURENT OTT
Vestuario: ANNE SCHOTTE
Coproductores: OLIVIER LEGRAIN y VINCENT MALLE
Productor asociado: MICHEL SEYDOUX
Productor: FABIENNE VONIER

Fitxa Artística
Suzanne: KRISTIN SCOTT THOMAS
Iván: SERGI LÓPEZ
Samuel: YVAN ATTAL
Rémi: BERNARD BLANCAN
Dubreuil: ALADIN REIBEL
David: ALEXANDRE VIDAL
Marion: DAISY BROOM
Berta: BERTA ESQUIROL
Lagache: GÉRARD LARTIGAU
La fille de la station-service: Sali CERVIÀ
La trentanaire: Assun PLANAS
Le Bicker Barbú: Lluís SUBIRÓS
Le Femme du Bicker Barbú: Isabel LASO

More info:
http://www.cines-verdi.com/barcelona/properament/partir-1568/
http://www.imdb.com/title/tt1315962/fullcredits#cast

Thursday, September 17, 2009

La Vida Dura de Flann O'Brien



La Vida Dura de Flann O'Brien.
Editorial Nórdica Libros. Madrid. 2009.
Con introducción de Jamie O'Neill y traducción (excelente) de Iury Lech.
No es un libro más sobre gente. Es más que un libro sobre gente. Con un inicio lapidario nos introduce a través de la narración de su protagonista (Finbarr) en una fotografía del estrato social más modesto del Dublín de principios de siglo XX. Una fotografía en movimiento que late con el sentir de sus protagonistas, en un devenir sin alteraciones, aparantemente absurdo, donde nada ocurre y nada cambia y donde todo podría suceder sin embargo.
A veces parece que la narración trascurra borrosa, como si la fotografía se mirase a través de un vaso vacío marcado por los restos de un doble de malta.
Algún personaje es maltratado por una visión demasiado ácida, como si lograse escapar de entre las brumas post etílicas del narrador.
Sin embargo en otros momentos la narración transucrre diáfana en una luz que alcanza la brillantez.
El libro quiere y consigue reflexionar sobre la condición humana, y sobre su absurdo e incomprensible comportamiento. Señalaría un pequeño párrafo que resume a la perfección cuál es el deseo subyacente a relatar por parte del autor:
"[..] pp.138. La manera más simple de abordar este problema es cortando de raíz sus causas, que son la ignorancia y la falta de educación. Todos los días te encuentras con personas que van completamente perdidas, para las que la existencia es un enigma, les descocierta prácticamente todo y sólo están seguras de una cosa, que se van a morir. [...]"
Este coro de personajes canta delicosamente una canción triste de Irlanda, que sólo los amantes de Dublín, Irlanda, lo Celta y su Literatura van a saber apreciar en toda su magnanimidad.
Un Hermano desconcertante. Finbarr protagonista y narrador, suena a alter ego. Collopy, crisol irlandés de todos los personajes tipo, típicos, tópicos. Anny, el pobre personaje nublado. El padre Fahrt, propuesto como alemán y que en absoluto lo es. Sí es el entrañable padre católico buen pastor, guía y consejero irish. Ese que siempre quisieramos tener como amigo.
Reconoce O'Neill que no es la mejor novela de O'Brien, però sin duda es un buen aperitivo para querer conocer a éste autor a quien Joyce y Beckett apoyaron y admiraron.
De gran capacidad para evocar una época y un lugar lo que más me ha gustado es cómo te situa en Dublín y en el carácter irlandés, a través de un fabulosos uso del lenguaje, se aprecía en cada frase los auténticos giros del carácter y su genuina expresividad.
Sin embargo también hay lugar para lo que menos gusta como su falta de precisión en algunos detalles. En el episodio del enfado del Pontífice deja demasiada responsabilidad a la imaginación del lector que acaba perdido como consecuencia de la escasez de sugerencias y claves.
Sin embargo esto en absoluto ensombrece la brillantez de la novela.
Para saber más:
----
Sobre el Autor:
Flann O'Brien (Strabane, Tyrone, 5 de octubre de 1911 - Dublín, 1 de abril de 1966), uno de los seudónimo de Brian O'Nolan, fue un escritor y periodista irlandés. También utilizó su nombre en celta, Brian Nuall'in, a lo largo de su carrera literaria.
Biografía
O'Brien estudió literatura celta en
University College Dublin y su tesis trató sobre La naturaleza en la poesía irlandesa. En la década de 1940 escribió en diversos diarios nacionales bajo varios seudónimos: en el Irish Times se sirvió del pseudónimo satírico Myles Na Copaleen, mientra que en Leinster Times y en The Nationalist era George Knowall. También usó otros como Brother Barnabas, Count O'Blather, John James Doe, Peter the Painter y Winnie Wedge.
Crítica
Fue un autor admirado por
Graham Greene, Dylan Thomas, Samuel Beckett y James Joyce, quien, ya prácticamente ciego, leía sus novelas con la ayuda de una enorme lupa. Harold Bloom le incluyó en su índice El canon occidental. Edna O'Brien dijo de él: "pienso que junto con Joyce y Beckett constituye nuestra trinidad de los grandes escritores irlandeses, pero es más cercano y divertido", mientras que Jorge Luis Borges, en un artículo para la revista El Hogar, elogió su obra At Swim-Two-Birds calificándola como una de las mejores novelas del siglo XX. En su lista The best in English since 1939, Anthony Burgess seleccionó At Swim-Two-Birds junto con Finnegan's Wake, de Joyce, como uno de los más complejos y completos relatos.
Obra
1939: At Swim-Two-Birds (Una pinta de tinta irlandesa).
1941: The poor mouth (La boca pobre).
1961: The Hard Life: An Exegesis os Squalor(La vida dura: Una exégesis de lo escuálido).
1964: The Dalkey Archive (Crónica de Dalkey).
1967: The third police (El tercer policía).

Sunday, August 23, 2009

Partir (Leaving)













(Foto. César L.)
Partir (Leaving) Francia. 2008.
Estreno: 12.08.09 París.


Sinopsis
Suzanne ha cumplido los cuarenta está casada con un médico, tiene hijos y vive en el sur de Francia. Pero no se acostumbra a vivir sin trabajar y decide volver a ejercer de fisioterapeuta, como antes de tener a los niños. Por fin logra convencer a su marido para que le ayude a abrir una consulta. Durante las obras conoce a Ivan, el encargado, que hasta entonces había vivido de apaños y pasado por la cárcel. Ambos, de inmediato, se sienten violentamente atraídos el uno por el otro, tanto es así que Suzanne decide abandonarlo todo e irse a compartir su ardiente pasión con él.

Productora delegada : Fabienne Vonier
Directora : Catherine Corsini
Asistente de dirección : Olivier Genet
Productor asociado : Michel Seydoux
Guionistas : Catherine Corsini, Gaëlle Macé
Productor ejecutivo : Stéphane Parthenay
Actores : Kristin Scott Thomas, Sergi Lopez, Yvan Attal, Bernard Blancan, Aladin Reibel, Alexandre Vidal, Daisy Broom, Berta Esquirol, Gérard Lartigau
También intervienen: Assun Planas, Sali Cervià, Lluís Subirós, Isabel Laso.
Coproductores : Olivier Legrain, Vincent Malle
Director de fotografía/imágen : Agnès Godard
Ingenieros de sonido : Yves-Marie Omnes, Olivier Dô Hûu, Benoît Hillebrant
Director de producción : Marc FontanelEncargado de prensa (pelicula) : André-Paul Ricci
Montador : Simon Jacquet
Supervisora de continuidad (Script) : Camille Brottes
Escenógrafo : Laurent Ott
Reparto : Brigitte Moidon
Casting España: Pep Armengol
Vestuarista : Anne Schotte
Producción y distribuición de películas
Coproducción :
Solaire Production,
VMPProductor asociado : Camera One
Producción delegada : Pyramide Productions Distribución en Francia : Pyramide Distribution
Exportación/Ventas internacionales : Pyramide International
Estadísticas
Distribución internacional :
Argentina : Alfa Films
Estreno el NC
Australia : Rialto EntertainmentEstreno el NC
Austria : PolyfilmEstreno el 31/12/10
Belgica : LumièreEstreno el NC
Brazil : ImovisionEstreno el NC
Bulgaria : Vadi Van KrisEstreno el NC
Chile : Alfa FilmsEstreno el NC
Colombia : Babilla CinéEstreno el NC
ESPAÑA : Golem DistribuciónEstreno el NC
GRAN BRETAÑA : Metrodome DistributionEstreno el 31/12/09
Grecia : VIDEORAMA Entertainment GroupEstreno el NC
Mexico : Gussi - ArtecinemaEstreno el NC
Nueva Zelanda : Rialto EntertainmentEstreno el NC
Paises bajos : LumièreEstreno el NC
Rusia : Russian ReportEstreno el NC
ucrania : Russian ReportEstreno el NC
Detalles técnicos
Largometraje: Ficción: Drama Idioma de rodaje : FrancésNacionalidad : 100% francesa (Francia)Año de producción : 2008

Estreno en Francia : 12/08/2009Duración : 1h 25mn Situación actual : EstrenadaVisa número : 119.093Autorización : SíFormatos de producción : 35 mmFormato de proyección : 35 mmTipo de color : ColorCuadro : 1,85Formato de sonido : Dolby SRDSitio Web oficial : www.pyramidefilms.com
Link UniFrance:
http://es.unifrance.org/pelicula/29645/partir/completo
Ficha completa de la película. ToutleCine:
http://www.toutlecine.com/film/0038/00380993-partir.html

La Comunidad Bernardina























...El antes y el después...




La Casa de Bernarda Alba
Federico García Lorca

Direcció Lluís Pasqual
EscenografiaPaco Azorín
VestuariIsidre Prunés
Il·luminacióMaria Domènech (aai)
Disseny de soRoc Mateu
Música Josep M. Arrizabalaga (Il Maestro)
CaracteritzacióLluís SorianoMariona Trias
Ajudant de direcció Juan Carlos Martel
Ajudant d’escenografiaJordi Soler
Ajudanta de vestuariGeorgina Viñolo
Alumnes de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiquesAbel Vernet(direcció i dramatúrgia)Jordi MontalvoKonstanze MüllerEnric Planas(escenografia)
Amb Núria Espert Tilda Espluga Almudena Lomba Teresa Lozano Marta Marco Marta Martorell Bárbara Mestanza Montse Morillo Nora Navas Rosa Maria Sardà Rebeca Valls Rosa Vila
Veïnes Marion Adell Josefina Álvarez Sira Andreu Montse Antolino Carme Bassas Carme Canel M. Antònia Carbó Maria Coll Mayka Dueñas Imma Garcia Carme Ginesta Paquita de la Hoz Pura Hurtado Isabel Laso M. Teresa de Llagó Maribel Martínez Montserrat Masó Laia Oliveras Meritxell Planàs M. Pilar Pons Anna Pujol Carme Samper Mercè Sanz Conxita Sesé Carolina Simó M. Teresa Solà Roser Soler Argentina Sosa Gemma Ventura
Construcció d’escenografia Pascualin
Taller d’escenografia Jordi Castells
Construcció de vestuari Goretti Puente
Veus del cor de segadorsXavier CanelaPau FinciasJuan GómezJosep JarqueMiquel MalirachFrancisco MartínezXavi Melero. Agraïment ESMUC.
Muntatge, assaigs i representacions Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya.
Producció Teatre Nacional de Catalunya i Teatro Español
Enllaç a algunes crítiques destacables:
Neguit de Pantorrilla:
TimeOut:
Memento for ever estimades Bernardes!!!

Sunday, March 29, 2009

La Casa de Bernarda Alba. TNC

La Casa de Bernarda Alba



Teatre Nacional de Catalunya
y
Teatro Español
Foto: Rosa Ma Sardà, Lluís Pasqual, Núria Espert

La casa de Bernarda Alba
Federico García Lorca
Sala Petita Del 29 de abril al 28 de junio de 2009
Descripción:
Teatro
Federico García Lorca es, junto con Valle-Inclán, el dramaturgo más grande que ha dado la literatura española del siglo XX. Su teatro, cargado de poesía y de imágenes memorables, llega al TNC bajo la batuta de Lluís Pasqual y con un reparto excepcional que encabezan Núria Espert y Rosa Maria Sardà.La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres en los pueblos de España, fue escrita en 1936 y va más allá del drama para consolidarse como una tragedia de una fuerza extraordinaria. Bernarda Alba decide llevar el luto más riguroso después de haber enviudado por segunda vez. Sus cinco hijas, víctimas de la rigidez de la madre, se ven encadenadas a la casa familiar, cerrada a cal y canto por la sombra de la muerte e invadida por el hombre que llevará la desgracia a la casa de la familia. Un drama rural sobre cómo los valores sociales y el fanatismo son capaces de sofocar las ansias de libertad y las raíces del deseo.
Espectáculo en castellano.
Duración: 2 h (aproximadamente)







Foto: Isabel Laso

Tuesday, March 17, 2009

St Patrick's Day!






Have a Happy St Patrick's Day!!!






Wednesday, January 14, 2009

Novelando la vida.


Soy: Novelista del teatro de la vida. Traductora de lo Absurdo. Penitente de la Dramática Comedia del dia a dia. Crear, Interpretar o Morir."

IL. Barcelona. Triangle. 2008.
---------------------------------------------------------------------------
"Tot escriptor és un animal comunicatiu, i la seva llengua és el vehicle d'expressió de la seva ànima. La llengua és la traductora de la seva cultura, de les seves arrels, per això com l'ànima més universal se senti més idiomes voldrà conèixer per poder-se saltar totes les fronteres que bloquegin el lliure pas del seu esperit per arreu on vulgui ser sentit. Perquè el que realment vol l'esperit és ser comprés en el seu clam.És així doncs que els únics llenguatges perfectes són la música i el teatre de gest. Són compresos arreu. Naturalment també les arts plàstiques. Tanmateix és sense dubte, la música la que aconsegueix penetrar amb més facilitat l'esperit assedegat de sentiments i emocions.És una forma de construcció personal, com també ho és crear.El creador es va construint a sí mateix a través de la seva obra, tal vegada reconstruint...I la seva petja evoluciona amb el pas del temps. És una petja, més pregona o més plana, però una petja al cap i a la fi, i resulta preciós imaginar tal senderi a través d'una platja d'aigues en calma dolçament bressolades per una tarda que ja s'en va a dormir...En mi la necessitat d'escriure és poderosa des de que tinc ús de raó. Estimo el que faig tant com la gent que tracto. I no tinc fronteres de cap mena. Ni tècniques, ni idomàtiques, ni culturals. Simplement perquè sóc jo i sóc així, i m'agrada la gent i saber com és. Ja està. Per això em fan molta llàstima aquells que s'ho deixen perdre això, tancats en les seves obscures cel·les d'intolerància i negació."
"I.L. De la Literatura Pròpia". Cicklos. Barcelona 2008.

Tuesday, November 11, 2008

Soterrani


Què val l’ajut de l’altre?
Fins on de lluny es pot arribar?


Text: Josep M. Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Pere Arquillué i Pep Cruz
Espai escènic: Lluc Castells
Il·luminació: Xavier Albertí
Producció: Sala Beckett
Durada: 80 min.

Comentari:

Sobta veure com el pes d’un text intens i profund cau i recau sobre dos actors que el porten fluid i ple de ritme, no sobre les seves esquenes sinó que l’escampen teatre enllà. Ells són els personatges, els personatges són ells.
Sorprèn que sense alçar la veu més del necessari la força de cada element penetra dins i ben endins de l’ànima expectant.
Commou veure i respirar la fragilitat de cada personatge que no deixa de ser tan desalmat com ple de cor. Sent desalmats no arriben a la misèria humana. Sent plens de cor no assoleixen la noblesa... O sí?
Bocabada un cop més l’elevada tècnica d’un Benet Jornet que altre vegada ens manipula amb els continus girs de banda a banda que els conductors del drama donen anant d’un extrem a l’altre del recorregut emocional i argumental. Res no és el que sembla.
Entendreix el vulnerable marit (Pere) que mostra una força que no suporta el seu cor destrossat i que ple de resolució s’enfronta al seu destí.
Vivrator amb el pocavergonya insolent i cínic psicòleg - amfitrió (Pep) que amaga la seva baixesa i solitud sota la màscara d’una perversió que en realitat no sent.
El Soterrani en realitat és l’armari de tots els monstres que no volem veure. Ara, la pregunta és: s’amaguen ells o els amaguem nosaltres?

(Isabel Laso, signa the coment).


En aquest nou text de Benet i Jornet dos homes, desconeguts
entre ells mantenen una conversa aparentment casual
a casa d’un dels dos. Una conversa cordial on, malgrat la
intriga creixent i la dimensió cada cop més personal del
tema tractat (l’amor, òbviament, i la recerca del plaer), res
no s’aparta del to que cal esperar entre dues persones
educades. Quan el monstre apareix, la sospita de l’horror i
l’evidència de la barbàrie no són obstacle per avançar, amb
tota correcció, cap a la comprensió més profunda de l’altre.
Davant de la veritat més crua, sigui qui sigui el monstre, cal
preguntar-se què val el seu ajut.


Vista a l'Auditori de l'Escola de Música
Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.
8.11.08.