Translate

Wednesday, May 15, 2013

"Canto Rodado" ······························································· _Canto Rodado_

Canto Rodado (C) IL. 2012

Un canto rodado lo sufre todo
no se queja por nada
y sigue rodando
según la corriente
hasta que se gasta
y desaparece.
En silencio.

...Esta es la introducción y explicación para
Isabel Laso o Úna Fingal
este conjunto de poemas, así llamado
CANTO RODADO...

...Porque también los poemas son cantos que ruedan por los corazones que los escuchan...

Así pues de corazón a corazón aquí los tenéis.

Andaba
Andaba otra vez
Te olvidaré
Como la sombra del viento
Callada
Volver a la primitiva regla
Veo los sueños

Poemario anterior


Licencia Creative Commons
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Wednesday, May 08, 2013

L'Estranger........................................................................................_La Butaca_

Ferran Carvajal i Francesc Orella com a Meursault
 L'Estranger.... Un ésser estrany, fora de norma i mida. Inadaptat? No, només fora de lloc, inconnex, fora de context, avançat o allunyat de la seva època... Això és el que Camus va explicar en la seva novel.la l'any 1942, i això és el que Carles Alfaro ha expressat en la seva adaptació al Lliure de Gràcia... I amb quina gràcia que ho ha fet.
Ha entès Camus a la perfecció, l´ha respectat, l'ha elevat davant dels ulls dels espectadors com només algú que estima i compren aquest autor pot fer. Ha extret dels seus actors el millor que, han traspuat per tota la sala la màxima essència Camusiana, encarnada en aquest Mersault que sembla no tenir consciència, i a qui res sembla no afectar. Un home portat per la vida igual com les ones que són portades pel mar, sense cap oposició, sense cap reflexió, sense cap remordiment... Sense res i amb molt... Perquè: Un home que hagués viscut un sol dia tindria prou records per a viure a la presó cent anys... Colpits com a espectadors amb aquesta frase volem cap a la França i l'Argèlia Camusiana i ens nudrim de les primeries de l'existencialisme quan ni tan sols en Albert Camus sospitava en què es convertiria. Tanmateix ell ja sabia que odiava l'absurd humà, les seves contradiccions en el conflicte vital que la societat oblida a cops de mall contra els més febles... Oh Camus, que la teva veu encara es propaga. I quina sort que hi hagi qui l'estima i l'entén.
Gràcies Carles Alfaro, que has posat el teu enginy per a traslladar les paraules de la gran ment. Amb sensibilitat, amb art, amb estima, amb poesia. Perquè l'obra és un poema de cap a fi. Un poema que t'enbolcalla i et colpeja. Gran adaptació Carles, amb moments sublims, com quan Meursault recull la seva pròpia imatge de terra i se la mira davant per davant...L'un, l'altre, el passat, el pressent, la companyonia, la soledat... Mersault, la vida no hi és perquè passa constantment... (I això t''ho dic jo).
Una grandíssima interpretació d'en Ferran Carvajal, i no menys bona la de Francesc Orella... Entre tots dos aixequen una obra brutal en un duel que no ho és en realitat, més aviat és un encadenat, una unió, un ser i esdevenir únic. Físicament dos, un de sol i tots i molts!!!


EL CANAL (Factoria Coma Cros) – 12 i 13 d’abril del 2013 
Teatre Lliure Gràcia – del 18 d’abril al 12 de maig del 2013 
L’Estranger
d’Albert Camus adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Direcció Carles Alfaro 
Intèrprets Ferran Carvajal i Francesc Orella 
Veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo 
Traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / Caracterització Toni Santos / Espai sonor José Antonio Gutiérrez / So Roc Mateu / Audiovisuals Martín 
Elena 
Ajudant de direcció Paula Mariscal / Ajudant d’escenografia María de Frutos
Alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó. (M.LL)
Coordinació tècnica Jaume Ventura /  / producció executiva Nati Sarriá /
Direcció de producció Josep Domènech 
Construcció escenografia Castells i Planas 
Coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts escèniques Salt/Girona 
Agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo 
Espectacle en català 
a partir de L’Étranger d’Albert Camus

Sinopsi:
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

(A mi Camus m'ha donat quelcom tan gran. Dit llavors, amb Le Malentendu)

Albert Camus





(7.05.13)




"Solo fue un post" ··········································································_Club de Lectura_

Portada del poemario
Solo fue un post
de 
Noemí Trujillo Giacomelli
Editorial: Playa de Ákaba. 2012
Prólogo: Ramón Alcaraz
Ilustrador: Xavier Lara
Portada: Enerio Polanco
Idioma: Castellano
Fotografía: Esther Camí Dealbert
Páginas: 92
ISBN: 978-84-940400-0-9


Adquiérelo en PLAYA de ÁKABA, por ejemplo.


Sinopsis:
Un conjunto de poemas dedicados a la soledad, el amor, la introspección personal. Surgidos en buena parte a raíz de post dejados en Internet como el rastro imborrable de una apasionante biografía.
Magníficamente prologados por Ramón Alcaraz García.
Carlos Zanón dice: "Los poemas de Noemí Trujillo son un grito en una casa llena de silencio. Un beso de despedida. Un escupitajo contra el destino".

Mi opinión:
La autora: Noemí Trujillo
Yo me he dejado llevar por la seducción de Noemí. Ella emite un canto de sirena, pero sus consecuencias no son fatales. Al contrario. Ella ofrece un bello canto melancólico de soledad comprendida y amada, que remueve el propio espíritu, el de su lector, que se ve acunado en una melodía tan pronto suave como dura. Porque la vida es así. Donde siente la soledad y el abandono lo sientes tú, y acaso lo reconoces por igual. Donde siente algún leve alborozo tú saltas. Pero la melancolía de este poemario llueve sobre las almas con la dulce cadencia de la aceptación.
Que pase noches en vela / con los ojos hinchados, pidiendo a gritos / los besos / que no me has dado.
Versos así resultan aplastantes, incontestables. Todo un espíritu fuerte, lleno de vida, y sabia memoria y vista, se te viene encima, te envuelve, y se va, pero te deja llena y en la memoria... ¡Siempre podrá regresar!
Esto la eleva entre otras voces, y la convierte en una conciencia a tener presente.
Las casualidades de la vida me han llevado a conocer a esta poeta, de raíces profundas y ramas que se aúpan sobre sí mismas, eficientes, en una constante progresión hacia la virtud, del escritor noble, el poeta artista que traza dibujos de palabras, en su caso. Y me alegro muchísimo. Resulta un placer para el alma y una cura para más de un corazón.




Noemí también se dedica con acierto a la literatura infantil

Literatura infantil de Noemí.
Posee una destreza para atrapar las conciencias lectoras de los pequeños, que solo podría provenir de alguien muy especial. Sensible y realista a la vez. Capaz de abrir la puerta de la fantasía sin artificios. Con la naturalidad de los niños.
Judith y sus muñecas monstruosas es una revelación y está constituyendo un gran éxito. Super Recomendada. 
También publicada por Playa de Ákaba.


Sunday, May 05, 2013

La Casa de Riverton·························································_Club de Lectura_

La Casa de Riverton (The Shifting Fog)
de Kate Morton


520 págs.
Punto de Lectura. 2012.
Español
ISBN: 9788483652916
Traducción de Luisa Borovsky

Llorens Llibres


Una novela para leer con distancia, sin dejarse llevar por el fenómeno bestseller. Bien construida sin embargo, y cuyos personajes, carismáticos y fuertes constituyen un gran atractivo.
Me la regaló mi amiga Rosario. Excelente lectora, gran poeta y queridísima amiga. Nos regalamos libros habitualmente, bajo cualquier pretexto y nuestros encuentros son muy suculentos, entre aromas de café y letras que se envuelven y revuelven entre volutas de aire imperecedero. Solemos encontrarnos en su local favorito, el Tándem en Vilanova, atendido por gente muy especial, cerca de la estación, tal vez porque ambas llevamos un largo recorrido...
Ella es mi lectora ideal.

Sinopsis:

Kate Morton retrata en La casa de Riverton los últimos esplendores de la aristocracia inglesa, un mundo de convenciones y secretos atravesado por vehementes pasiones y terribles desengaños. 
Verano de 1924. Durante una rutilante fiesta de la alta sociedad en Riverton Manor, una preciosa mansión a orillas de un lago, un joven y prometedor poeta se quita la vida. Las únicas testigos de ese dramático hecho, las hermanas Hannah y Emmeline Hartford, no se volverán a hablar nunca más.
Invierno de 1999. Grace Bradley, una anciana de noventa y ocho años que otrora fuera doncella en Riverton Manor recibe la visita de una joven directora de cine que está rodando una película sobre el suicidio del poeta. Esa visita convoca los fantasmas del pasado, recuerdos que durante décadas Grace había relegado a lo más profundo de su mente, incapaz de enfrentarse a ellos. 
Kate Morton, en la tradición de literatura clásica anglosajona, es el último fenómeno literario. Atrapa a lectores con lazo por su manera de contar gustosa, minuciosa, victoriana. El País Semanal
El jardín olvidado reúne todos los elementos de una auténtica novela romántica inglesa que tanto gusta a un tipo de lectores. Presenta claras evocaciones a Charles Dickens, Jane Austen o las hermanas Brönte. La Vanguardia.

Kate Morton, la autora:


Nació en 1976 en Queensland (Australia).
Es una escritora licenciada en Literatura inglesa por la Universidad de Queensland, que además se graduó en Arte Dramático en el Trinity College London. 
Kate Morton fue conocida por el gran público con su primera novela "La casa de Riverton", que se convirtió en un best-seller en pocos meses y ha sido traducida a numerosas lenguas. Se vendieron más de tres millones de copias en todo el mundo y el libro fue el más vendido en el Reino Unido del año 2007.
Su segunda novela, titulada "El jardín olvidado", sigue la misma exitosa trayectoria que la anterior, erigiéndose con el título del libro más vendido en el Reino Unido del año 2008.
Suele confesar haber sido lectora desde la infancia, momento en que sus novelas preferidas eran las de la escritora Enid Blyton.




Monday, April 22, 2013

"Veo los sueños"·······················_CANTO RODADO_(Nuevo Poemario)








Veo los sueños
de noche, y en silencio
danzar ante mí.
Y por la mañana
se rompen en fragmentos
que disipan los vientos.
Y el lugar de mi corazón
lo ocupa sólo un papel
rasgado sin querer
con tinta de mujer.



Y también...


Licencia Creative Commons
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Thursday, April 04, 2013

"El Canal Produccions Temporada en curs prepara l'estrena de L'ESTRANGER d'Albert Camus" ..................................._La Butaca_

Mastroianni a una escena del film de Visconti de 1967
El Canal Produccions
Centre d'Arts Escèniques
Salt/Girona
PRODUCCIONS
Temporada en curs

L'estranger
d'Albert Camus
Una producció d’El CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i Teatre Lliure


Albert Camus
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, escrita el 1942, quan l’autor s’ha traslladat ja a París des de la seva Algèria natal, comet un crim incomprensible: mata un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només està indirectament implicat. Però allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret –en tot cas, el crim serà el pretext legal– sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament d’una societat en la qual es veu inclòs, sense que ningú no li hagi demanat el seu parer. De la mateixa manera que Meursault, amb voluntat d’entomòleg,  observa el món que l’envolta, hem sotmès aquest món reelaborat per l’autor –la novel·la– a una anàlisi minuciosa, gairebé científica, que ens ha ajudat força a l’hora d’intentar adaptar-la al teatre. Han estat molts els camins que hem explorat per tal de dur a terme aquesta conversió, i, després de mesos de treball, podem dir que, fins i tot ara, aquest Estranger és una proposta en construcció, que s’ha estat experimentant en cada assaig, davant els nostres dubtes i les nostres incerteses, i que continuarà experimentant-se i construint-se en cada representació, amb el contacte amb el públic.  Perquè aquesta història d’estrangers, d’estranys (que aquesta seria la traducció més ajustada a la nostra llengua del títol original), ens afecta a tots per igual, sigui quin sigui el nostre lloc de naixement, sigui quina sigui la nostra època.
Carles Alfaro i Rodolf Sirera

Carles Alfaro (1960, València) és diplomat en Direcció escènica per la British Theatre Association Directors de Londres. Ha treballat com a director, escenògraf i il·luminador en José K. Torturado i Què va passar, Wanoulelé? (Temporada Alta), El arte de la comedia (Teatro de la Abadía), La Calesera (Teatro de la Zarzuela), Macbetladymacbeth (Teatro Español), Traïció (Teatre Lliure), Tío Vania (CDN), Ròmul el Gran, L’escola de dones i La caiguda (TNC), entre d’altres. Ha rebut nombrosos reconeixements com ara: finalista als MAX 2011 a la Millor direcció i Espectacle i Premi ADE 2010 per El arte de la comedia; Premi MAX 2003 a l’Escenografia i finalista en la categoria de Millor direcció per La caída, i per Nascuts culpables ha guanyat el Premi de la CRÍTICA i MAX espectáculo revelación 2001 . També ha rebut premis als 20 anys de trajectòria de la Cia. Moma Teatre i diversos Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana per diferents muntatges.

Rodolf Sirera, nascut a València el 1948, és llicenciat en Història per la Universitat de Valèn-cia i participa des de finals de la dècada dels seixanta en el moviment del teatre independent. Autor teatral, traductor, teòric, crític i editor, va publicar el seu primer text dramàtic el 1972. Entre 1979 i 1993 va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en l'administració valenciana relacionats amb el teatre i des de 1995 es dedica al guionatge televisiu. Algunes de les seves obres han estat escrites en col•laboració amb el seu germà Josep Lluís, i entre els premis obtinguts destaca el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i dos premis Max. La seva obra més editada i traduïda ha estat El verí del teatre (1978), que és la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional.


Fitxa artística
DE: ALBERT CAMUS
Traducció del francès: RODOLF SIRERA
Direcció: CARLES ALFARO
Adaptació:CARLES ALFARO I RODOLF SIRERA

Espai Escènic i il·luminació:CARLES ALFARO
Vestuari: MARÍA ARAUJO
So: ROC MATEU
Espai sonor: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ
Audiovisuals: MARTÍN ELENA
Caracterització: TONI SANTOS
Intèrprets: FERRAN CARVAJAL i FRANCESC ORELLA

Ajudanta de direcció: PAULA MARISCAL
Alumna del Màster Oficial Interuniversitari d'Estudis Teatrals: MÍRIAM LLEÓ
Ajudanta d'escenografia: MARÍA DE FRUTOS
Construcció escenografia: CASTELLS I PLANAS

Fotografia: DAVID RUANO
Vídeo promocional: NANOUK FILMS

Coordinació tècnica i tècnic il·luminació: JAUME VENTURA
Regidoria i maquinària: MARÍA DE FRUTOS
Tècnic de So: ROC MATEU
Tècnic de Vídeo: MARTÍN ELENA

Producció executiva: NATI SARRIÁ
Direcció de la producció: JOSEP DOMÈNECH

Agraïments: ANDREU BENITO i CARLES MARTÍNEZ

Le Film de Visconti





Tuesday, April 02, 2013

Volver a la Primitiva Regla.............................................._Narrativa_ / _Nuevo Poemario_

Volver a la Primitiva Regla es una necesidad. Como Santa Teresa de Jesús. Pero sin ánimo de reformar nada.
La necesidad del uso del Scriptorium es imperiosa. Tinta, pluma, papel que rasgar, y dejar un rastro luminoso e iluminado...
Tal empresa gustará de ausencia personal de la carne y demás, más los medios de la modernidad, donde las redes se convierten en auténticas trampas, sabrán comprender al pez que se escapa. 
Pues es cómo ha sido igual durante los milenios que, atrapados tan solo aguardan, los ingenuos, hasta su hora final, donde habrán de ser servidos en el plato de la concupiscencia fatal.
Entre tanto
y recluida en el Monasterio de las Sagradas Letras escritas en soledad, habré de ser feliz, hablándole a la luz que se refleja en las piedras milenarias. Sabiendo que la caverna existe. Sabiendo que fuera el mundo debe seguir. Sabiendo que dentro otros mundos han de fluir.
Amigos los habrá que vendrán a verme, tal vez, y a través de la celosía sin entornar sabrán que pueden escuchar las confidencias tanto tiempo calladas sobre asuntos que a otros nos les habrán importado jamás nada...

Narrativa. "Te Olvidaré"


Thursday, March 21, 2013

"Como la sombra del viento"············································_Poesía. Nuevo Poemario_


Como la sombra del viento

Tienes que ser como
la sombra del viento
presente en todo momento
y siempre dispuesta a desaparecer.

Sabia decisión
es no luchar
contra la sinrazón.

¿De qué sirve gritar
si te cae todo encima?
Siempre es mejor mirar
y que los labios cerrados digan
lo que los oídos no quieren escuchar.

Tú sabes lo que es verdad
y aquél que no lo sabe
es porque no tiene corazón.

Así pues, ¿A qué llorar
por un alma que no sabe amar?
Guarda tus lágrimas
Y que ellas sean testigos
de tu sosiego y tu paz.                                           


20.03.13

Licencia Creative Commons
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.