Translate

Wednesday, July 13, 2011

En resum, HOMES!


L'últim espectacle de KathArsis TheAtre, ha significat un revulsiu en la companyia i un revulsiu per a mi.
Ha significat tornar a caminar per la senda dels viatges infinits, sempre desconeguts, sempre itinerants, sempre estimulants, sempre errants que no erràtics...Cap el somni perpetu, cap a les estrelles.
Imaginar imaginant per permetre imaginar.
Reinterpretar el mil vegades dit per trobar-li nous accents.
Redescobrir, refer, recrear. I crear.
Treball amb professionals de qualitats indiscutibles, i també donar oportunitats a qui ha trucat a la porta amb força i convicció.
El salt i la independència.
Màgia i capacitat d’embruixar.
Resposta immediata. Aclaparant. Fabulosa. Massiva. Estem entusiasmades.
Un repte superat.
Petjada. Segell. Empremta.
Les ganes fermes de reprendre el camí amb força i xiulant. Per no deixar de caminar.
Un estímul imprevist.
Ganes de viure!
Tornar a somriure!
L'actor és un ésser vulnerable convertit en drac ple de foc quan explica la seva història. L'actor és un narrador d'històries, que les fa viure i reviure als altres. Capaç d'encarnar els personatges fins als límits de lo impossible no hi ha res impossible per a ell a l'hora de relatar revivint...L'actor és un ésser sublim, per tant.
No hi ha actor sense director, però el director és primerament actor...Així doncs... !!
El Teatre de la vida i la vida en el teatre és l'única manera possible d'existir i perllongar-se en la dualitat de les realitats imminents i viscudes, i conviscudes sempre i quan es pot. Al Teatre, l'eternitat és un moment i en un moment passa l'eternitat.
El Teatre és una necessitat des dels primers moments de la humanitat...Fogueres enmig, rotllanes enllà, històries envoltant, llum i ombres presenciant l'ànima que s'esdevé des de l'orant, emocions sobrevolant...
El Teatre només s’entén en ell mateix i partir d'ell evoluciona la humanitat. Inspirada.
La inspiració fa mal per poder crear benestar.
Reflexió, i meditació profunda. Decisions. Això ha significat aquesta producció.
Gràcies a tothom pel vostre suport! Però sobre tot, GRÀCIES al nostre públic, per estimar-nos tant!
Gràcies des del cor, profundament!!!

2 comments:

Vicent said...

Estic molt content, Isabel, de la vostra singladura i us encoratge a que sigau pel camí del síntoma, del symptome-saint homme-Sant Tomme, perquè feu del símptoma humà una dignificació amb el teatre que no pot morir mai perquè com diu Arthur Miller és l'únic art on la humanitat s'enfronta a sí mateixa.
Fer del desig el motor de l'individu i de les societats junt amb l'amor i el gaudi, però no un desig merament sexual sinó un desig còsmic, i amb la dignificació de cada un dels símptomes que conformen els sis mil milions de persones.
Gràcies per tot Isabel i un petó ben fort per a tu i la família.

Vicent said...

(Rectificació)S'escriu Saint Tomme, d'ací la coincidència entre les tres paraules que ja apuntà Lacan per a la confecció del nus trinat.