Translate

Monday, October 21, 2013

Revistas literarias: Letra Muerta Nº 10. Chile. El elefante y la hormiga. ······· _Narrativa_

Letra Muerta Nº 10
Concepción. Chile.
Octubre 2013.

Leer Revista

Sale El elefante y la hormiga.

Leer en este blog.

Me hace una especial ilusión porque es la primera firma pública de Úna Fingal.

...En pos de la leyenda la letra nunca muere, si muere la letra será que dejar huella quiere...





3 comments:

Vicent said...

M'és Isabel, una gran satisfacció que hages eixit en una revista a Xile, i que seguisques fent la teua tasca impagable per les lletres castellanes, una abraçada des de València.

Vicent

Vicent said...

Volia dir lletres hispàniques, que com està el país actualment cal tenir molta cura amb el llenguatge, menys malament que gent com nosaltres estem una mica fora d'açò i ens preocupa el que ens uneix, en fi que et diré que no sentes Isabel, jo no sé ja on ficar-me i amb la meua mania d'escriure en català-valencià ja no sé on posar-me.

Una gran abraçada a tu, la família i a companys del teatre, tot i que sé que els has deixat una mica de banda, espere que triomfes amb la literatura, que tu ho vals i retornes algun dia al teatre, tu saps que t'agrada tot el que siga art i filosofia, en això ens assemblem un munt, i he trobat en tu una gran persona Isabel, en fi ja m'acomiade

Vicent

Isabel Laso said...

Estimat Vicent, SEMPRE, m'emociona molt el què em dius i escrius. Pares atenció allà on molta gent li passa per alt. Sóc feliç de tenir un amic com tu.
Del què em dius de la llengua jo t'entenc perfectament. No calen aclariments doncs t'enctenc des de totes les vessants que expresses.
El meu cas és que necessito, per damunt de tot, fer literatura. Utilitzo la llengua castellana perquè és la meva llengua materna,i el camp per a mi és ampli i de gran horitzó. En canvi en català pateixo moltes limitacions, no per tal d'expressar-me en les coses quotidianes, però sí literàriament, estic més cohibida i no sóc tan natural. No vull doncs enganyar-me a mi mateixa.
Teatralment vaig tancar l'equipatge, però el guardo ben a prop meu. Qui sap si no em tornaré a embarcar en algo, més tard o més aviat. No em tenco, no m'obro. Ara només vull escriure i seguir donant-me a conèixer com a contadora d'històries, que és el que sóc en realitat.
Gràcies per entendre'm!!! Gràcies per estar ahí!!! Gràcies sempre!!!
Records a la Russafa!!!
Isabel