Translate

Wednesday, May 08, 2013

L'Estranger........................................................................................_La Butaca_

Ferran Carvajal i Francesc Orella com a Meursault
 L'Estranger.... Un ésser estrany, fora de norma i mida. Inadaptat? No, només fora de lloc, inconnex, fora de context, avançat o allunyat de la seva època... Això és el que Camus va explicar en la seva novel.la l'any 1942, i això és el que Carles Alfaro ha expressat en la seva adaptació al Lliure de Gràcia... I amb quina gràcia que ho ha fet.
Ha entès Camus a la perfecció, l´ha respectat, l'ha elevat davant dels ulls dels espectadors com només algú que estima i compren aquest autor pot fer. Ha extret dels seus actors el millor que, han traspuat per tota la sala la màxima essència Camusiana, encarnada en aquest Mersault que sembla no tenir consciència, i a qui res sembla no afectar. Un home portat per la vida igual com les ones que són portades pel mar, sense cap oposició, sense cap reflexió, sense cap remordiment... Sense res i amb molt... Perquè: Un home que hagués viscut un sol dia tindria prou records per a viure a la presó cent anys... Colpits com a espectadors amb aquesta frase volem cap a la França i l'Argèlia Camusiana i ens nudrim de les primeries de l'existencialisme quan ni tan sols en Albert Camus sospitava en què es convertiria. Tanmateix ell ja sabia que odiava l'absurd humà, les seves contradiccions en el conflicte vital que la societat oblida a cops de mall contra els més febles... Oh Camus, que la teva veu encara es propaga. I quina sort que hi hagi qui l'estima i l'entén.
Gràcies Carles Alfaro, que has posat el teu enginy per a traslladar les paraules de la gran ment. Amb sensibilitat, amb art, amb estima, amb poesia. Perquè l'obra és un poema de cap a fi. Un poema que t'enbolcalla i et colpeja. Gran adaptació Carles, amb moments sublims, com quan Meursault recull la seva pròpia imatge de terra i se la mira davant per davant...L'un, l'altre, el passat, el pressent, la companyonia, la soledat... Mersault, la vida no hi és perquè passa constantment... (I això t''ho dic jo).
Una grandíssima interpretació d'en Ferran Carvajal, i no menys bona la de Francesc Orella... Entre tots dos aixequen una obra brutal en un duel que no ho és en realitat, més aviat és un encadenat, una unió, un ser i esdevenir únic. Físicament dos, un de sol i tots i molts!!!


EL CANAL (Factoria Coma Cros) – 12 i 13 d’abril del 2013 
Teatre Lliure Gràcia – del 18 d’abril al 12 de maig del 2013 
L’Estranger
d’Albert Camus adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Direcció Carles Alfaro 
Intèrprets Ferran Carvajal i Francesc Orella 
Veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo 
Traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera 
Escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / Caracterització Toni Santos / Espai sonor José Antonio Gutiérrez / So Roc Mateu / Audiovisuals Martín 
Elena 
Ajudant de direcció Paula Mariscal / Ajudant d’escenografia María de Frutos
Alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó. (M.LL)
Coordinació tècnica Jaume Ventura /  / producció executiva Nati Sarriá /
Direcció de producció Josep Domènech 
Construcció escenografia Castells i Planas 
Coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts escèniques Salt/Girona 
Agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo 
Espectacle en català 
a partir de L’Étranger d’Albert Camus

Sinopsi:
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

(A mi Camus m'ha donat quelcom tan gran. Dit llavors, amb Le Malentendu)

Albert Camus





(7.05.13)




2 comments:

Vicent said...

Isabel Laso11 de febrer de 2013 9.41
Quan per fi la societat va abolir l'esclavitut, aquesta va prendre un altre forma. Veure's obligat a treballar per a subsistir com a únic mitjà de vida, per a conseguir un míser sou que només et permeti donar de menjar carn un cop a l'any als teus fills és just? No. Tots ho sabem. Per això el discurs de l'amo cada cop resulta més insuportable. Un paradigma que tu m'has ensenyat. M'agradaria molt que ens rebel.lessim tots junts, i acabéssim amb aquest poder oligàrquic que ens ha vingut impossat o heretat, és hora de promoure el canvi, és hora de ser radicals.
Una grandíssima abraçada!!!

ResponElimina

Vicent11 de febrer de 2013 10.43
Agafem-nos a allò que més ens estimem, el nostre fill, la nostra filla, tot i que sé que mares i filles és una relació difícil, però l'esperit de sacrifici, no de patir, sinó d'oferir, és el que deuria actuar, als nostres pares, marits, mullers, amics, i posem-nos el menys temps possible al lloc de Prometeus i culpables, sabem viure sense culpa, lliures és això, sense culpa, no som culpables de ser com som, si sabem desenvolupar la nostra manera lícita de ferir, en el teu cas és el teatre i dins d'ell el teu discurs, en el meu és fumar i el català-valencià, i clar que sí, de tant en tant lluitem contra qui faça falta per a endegar el que els amos duts per una desviació en el llur poder desvien, i per això he posat la foto de CCOO.

Una forta abraçada i cal que visquem, no siguem a tothora espirituals, hem de xafar també el terra, i trobar la joia, tot i que en el camí també trobem la tristor, però ens desfoguem i la sublimem tu amb el teatre jo amb els meus escrits.

Una forta abraçada i ¡dona! descansa, que no cal que em llegisques tothora, descansa que els meus escrits cansen eh, he, he, he...

Vicent

L'oferiment en el treball que no el patiment és el que li fa falta a Occident i a nosaltres com a occidentals que som, per això els indús diuen que els occidentals tenim un molt mal carma, o Karma.

Una abraçada i ;-)

Isabel Laso said...

La fi del Capital...S'ha d'admetre que el sistema ha fallat...Tot i que no per als Aristòcrates i els Banquers...
Petons cap a la Russafa des d'aquesta banda del Mediterrani!!!