Translate

Monday, April 22, 2013

"Veo los sueños"·······················_CANTO RODADO_(Nuevo Poemario)








Veo los sueños
de noche, y en silencio
danzar ante mí.
Y por la mañana
se rompen en fragmentos
que disipan los vientos.
Y el lugar de mi corazón
lo ocupa sólo un papel
rasgado sin querer
con tinta de mujer.



Y también...


Licencia Creative Commons
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

3 comments:

Vicent said...

M'ha encantat, tot i haig de dir-te que nosaltres els homes damunt hem de mantenir com vosaltres la vostra infinita realitat, la nostra virilitat, i és cosa que encara he de descobrir, encara no sé si és possible aquesta revolució, tot i que ja està feta, ja veure'm, no sé si m'entens, jo sóc per naturalesa optimista i en el camí femení és o deu estar la veritat tot i que en la intenció, i no buscar seguretats ni adscripcions (tot i que sí momentànies) ni a gèneres ni a política ni res de semblant, aquest és el que jo he entès del teu poema. I és cert, les dones ho teniu, ara que se us escolta una mica més fàcil però alhora difícil, és l'esquizofrenització de la Història, el que no hem de consentir mai després de l'època de la psicopatització, la paranoització i després en la que estem entrant la histerització o esquizofrenització, és que seguim amb la maniaco-depressivització i la depresivització que suposaria la fi, però confie en la dona del futur que vaig conèixer, a tu t'ho puc dir, tot i que em pensen boig i en els versos de Borges a "Ajedrez": ...Que dios detrás de dios la trama empieza de polvo, tiempo, sueño y agonías... y saber que la Història, la Humanitat si volem anomenar-la així és eterna, que la vida és eterna, infinita i finita, innomenable, divina, Divina.

Una abraçada ben universal i vaig a copiar el resultat de llegir el teu poema, de llegir en tu per a publicar-ho, tu, vosaltres les dones, les dones que hi ha en certs homes sou les veritables mares dels meus escrits.

Vicent Adsuara i Rollan

Isabel Laso said...

Gràcies des del més profund del cor, Vicent...La veritat és que últimament estic molt trista i melancòlica...No sé explicar-ho, és un sensació com de final d'etapa i començament d'un altre i això és dolorós i bo alhora, i només trobo alleugement escrivint poesia. Em surten així! Pum! I com em surten les escric.
És un honor molt gran per a mi que em diguis que aquestes paraules te mouen a reflexió. Això em fa feliç, perquè tu generes i mous idees. M'encanta!
T'aprecio molt Vicent!!!
Molts, molts petons!!!
Isabel

Vicent said...

Vine al meu bloc, que tens una sorpresa i una pregunta, si vols et passes i em dius...


Una abraçada carinyosa des de València.

Vicent