Translate

Monday, November 19, 2012

"La Bête' ·············································_La Butaca_

La Bête....O la bèstia parda teatral, cretí magistral, i monument al triomf casual...Metàfora i literal.
Aplicable a molts sentits de la vida.
Quan, els actors et regalen lo seu art visceral, físic, animic, mental, emocional, perpetral....No es pot suportar. (L'entusiasme, és clar). Aquí hi ha uns actors que fan creixer un text correcte fins a dalt de tot, i te'l reboten per a goig dels sentits. En Jordi Bosch, La Bête magnànima i magnificient... En Jordi Boixaderes,  gran i enorme, amb una veu magnètica i embolcalladora.
Destacable també un Abel Folk crescut. I un Carles Martínez, que defensa un personatge més enllà dels límits marcats pel text.
Una bona direcció d'en Belbel, acurada, que ja el pot tenir content per reconeguda i aclamada, i a més perquè es recordarà com un comiat memorable. S'ho mereix, és un bon treball.
Voldria destacar la estupenda utilització del Background, a l'americana, i com ha de ser. Un recurs que no s'acostuma a explotar per aquí, (ni tele, ni cine), i que quan es fa, millor que no es fes. El bultu és tan important com la resta de components de l'espectacle, i també ha de tenir vida pròpia, com la resta. Encara que no ens hi fixem, hi és, palpita, i es mou. Exiteix. Com a la vida real.
Respecte del text d'en David Hirson, tesi i estètica fonamenten un tribut al teatre immemorial, i alhora promou una visió caústica de la societat mediocre i carent de valors com a eix del triomf. Vull dir a més, que és agosarat. Versejar en decàlegs, a l'estil Molière no és fàcil, i el resultat és excel.lent. En algun moment el text es dorm, però els actors fan que deixondeixi i pugi. Genials en el seu frasseig i cadència. Riure rebent dacasilabs (en els nostres temps) és quelcom inaudit. I reiem, ja ho crec que reiem.
La traducció de Joan Sellent, (que adapta els versos a alexandrins catalans) excel.lent, acaronada i amb art!
I l'homenatge al teatre, la seva història, la seva manera de ser i fer, les seves trifulques i polèmiques, omnipresent i tractat amb l'estima pertinent.
El gir de cretí insolent a academicista impertinent...Una cosa imponent!!!
Si encara no l'heu vista, (a la bèstia), no badeu perquè ja encetem l'última setmana de funcions al TNC.

FITXA ARTÍSTICA




2 comments:

Vicent said...

Ja t'he dit al meu bloc, que en aquest món on la normopatia és la norma, valga la redundància no hi ha lloc, o cada vegada hi ha menys lloc per a gent que sàpiga crear i fer, però no crear com quelcom empolçat sinó crear en tots els àmbits de la vida i el teatre, una obra de teatre, no ho dubtes, pot canviar el món.

Una abraçada

Vicent

Isabel Laso said...

Moltes, moltes gràcies mon amic! Sempre exquisides les teves paraules...Representen, elles, les paraules, un 'vici' al que no penso renunciar!
GRAN abraçada!!!:)))))