Translate

Thursday, October 04, 2012

Soy, Sóc, I am ·············································_ Hibernia _










Soy y seré lo que soy.
Y seguiré siendo quién soy. Hoy
y Mañana, y Ayer.
Nada ni nadie va a cambiar mi Ser.
Y por eso transito por mi camino,
dándole mi mano a quien la quiera tomar 
y rehuyendo la violencia, acaso, muy
a algún pesar.
Quiero ser Libre para Amar
a los que me han dado su corazón.
Un hombre es de la tierra que pisan sus pies,
y del cielo que le vio nacer
y del mar si lo quiere ser.
Y quien no entienda esto es
porque no lo quiere entender.
No hace falta pues, más traducción
para lo que sale del corazón. 


Sóc i seré el que sóc.
I seguiré sent qui sóc. Avui

i Demà, i Ahir.

Res ni ningú canviarà el meu Ésser.

I per això transito pel meu camí,
donant-li la meva mà a qui la vulgui prendre
i defugint la violència, per més, que en algú
li pugui pesar.
Vull ser Lliure per a Estimar
als qui m'han donat el seu cor.
Un home és de la terra que trepitgen els seus peus,
i del cel que el va veure néixer
i del mar si ho vol ser.
I qui no entengui això és
perquè no ho vol entendre.
No cal doncs, més traducció
per al que surt del cor.

I am what I am and I will.
And will continue to be who I am. Today
and Tomorrow, and Yesterday.
Nothing and no one will change my Being
And so my way traffic,
giving my hand to anyone willing to take
and shunning violence, perhaps, most
despite some.
I want to be free to love
those who have given me their heart.
A man is from the earth he walk on his feet,
and the sky of his birth
sea ​​and if he want to be.
And who does not understand this is
because not want to understand.
No need for more translation
for what comes from the heart.

ãIsabel Laso. Hibernia. 2012.
Licencia Creative Commons
Isabel Laso se encuentra bajo una LicenciaCreative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.






2 comments:

Vicent said...

Sí, tens tota la raó Isabel, mira, jo sóc espanyol per ma mare i valencià per mon pare, les llengües, tu dius la terra, també, que em va veure nàixer fan el nostre cor, la nostra ànima, jo estime el castellà, jo dic llengües al que tu dius terra, i estime el català-valencià perquè són llengües que he portat tota la vida amb mi, he fet nusos amb elles vitals, i no puc defer-me'n de cap, són el meu jo, tot i que també estime una miqueta el francès, però ni punt de comparació, era o va ser la llengua dels meus estudis, l'empre en moments puntuals, i no ha fet cap nus important en mí.

Una forta abraçada a les famílies i a tu des de València de

Vicent

Isabel Laso said...

Sí, Vicent. Jo estimo les dues llengues enormement. Com bé dius tinc nusos amb elles importantíssims, familiars i sentimentals, pares castellans, però jo he nascut a Lleída. I des de sempre m'he relacionat amb el català, he tingut aquesta sort, malgrat la generació. Per això mateix, crec que tinc dret a sentir el que sento, i no puc aprovar el que està passant afora. S'estan passant.
Parlo anglès, xapurrejo francès, vaig estudiar grec clàssic, i estic ficada ara amb l'Irish. Si per mi fos aprendría totes les llengues del món. És la millor manera per entendre la gent d'un lloc, i estimar-la, i aprendre d'ells.
Per això em resulta impossible comprendre aquestes mentalitats tan tancades que són felices destruint la bondat del que sigui.
El llenguatge no hauria de ser un obstacle.
Un petó molt gran amic meu. M'encanta i em reconforta que siguem tan semblants en tot!
I;):)