Translate

Friday, June 11, 2010

Onatges. Poesia sense voler

Onatges

... Hi ha veus que no necessiten cridar ...

Onatges és un blog meravellós de creació constant de bona poesia. Jo el recomano aquí perquè no en tinc prou de seguir-lo.
Sempre em resulta fascinant llegir el seu pensament que encadena consciència i bellesa a unes paraules entenedores i que arriben a l'ànima.
Una bona mostra és un fragment que amb el permís d'onatges, copio aquí:

[...] Ja ho he dit més d’una vegada
trenqueu totes les cadenes que esclavitzen.
Que cap cel no aixafi les vostres il•lusions,
ni cap infern tampoc.
I a l’altar consagreu-hi llavors
en naixeran flors, no barregeu
l’aigua amb el vi, la boca
us farà mal alè...
... De: Un Déu envasat al buit ...

Tanmateix i sense cap mena de dubte el millor que es pot fer és seguir-lo personal i puntualment per no perdre's un treball constant, original, i de molta qualitat, humana i literària. Veieu aquí aquest blog de poesia pura: Onatges.

L'Autor:

onatges. Així es diu l'autor, com el seu blog. Tot i que primer va ser ell. Tinc la sort de conèixer-lo fa temps, de gaudir de la seva conversa i creativitat. Només revelaré que darrera el pseudònim s'amaga en Carles Vall de Vilanova i la Geltrú.
Com les onades del mar que tant estima, li agrada passar per la vida discretament, sense fer soroll, sense molestar ningú, sense imposar la seva benvolguda presència...Però el que no pot evitar és deixar una petja pregona, que resulta impossible oblidar i no desapareix mai.
La seva veu és la del poeta intemporal i quan l'escoltem no la oblidem mai.
Diu:
"La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure.
- onatges - "

Té moltes coses dites i moltes coses a dir. Un altre mostra la trobareu aquí: Relats en Català.

2 comments:

onatge said...

Isabel, t'has passat..., gràcies per tot el què dius, però si és un blog modest, i el que escric és senzill. Deu ser que em llegeixes amb molts bons ulls. Només puc dir gràcies.

Una abraçada des del far.
onatge

Vicent Adsuara i Rollan said...

Mira, no havia llegit Onatge encara, jo també hi escric a relats i t'haig de dir que hi ha molt bons escriptors Isabel.
Què, com estàs? feia ja molt de temps que no em passava pel teu bloc, mentida, el llegisc a sovint però el que no feia era comentar-te, espere que açò canvie, el que passa és que ara com que la literatura és tan ampla i hi ha tants llibres publicats no arribe a haver-los llegits tots els que exposes, però em serveix de referent.
Bé, un petó bonica i una forta abraçada i ja em faràs noves de la teua situació al teatre.

Vicent

I dir-te que ja he obert un nou bloc, pitxes al meu nom d'aquest comentari i te n'ixirà una pàgina on s'exposa el perfil, aleshores pitxes El darrer home, fins ara només tinc un conte i un article sobre el tabac, ja els veuràs.